Les Cròniques Catalanes: Narracions Èpiques i Històriques de l'Edat Mitjana
Clasificado en Religión
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,14 KB
Les cròniques catalanes: narracions en prosa sobre fets històrics
Les cròniques són extenses narracions en prosa sobre fets històrics, gairebé sempre de caràcter bèl·lic, destinades a ser escoltades en lectura col·lectiva o a ser llegides individualment.
Les cançons de gesta eren la base d'aquestes cròniques. Eren cròniques populars que informaven el poble d'una manera emotiva, sobre els fets passats, combinant elements reals amb altres de llegendaris o fantàstics. El poeta o trobador componia i el joglar les apreniа de memòria i les recitava, normalment acompanyat d'algun instrument de corda.
Un exemple d'un fragment d'una cançó d'aquesta sobre la conquesta de Múrcia a càrrec de l'infant Pere, el futur rei Pere el Gran, que trobem prosificat a la Crònica de Bernat Desclot:
A tots les societats i a unes manifestacions populars que glossen, expliquen els fets dels herois i els fets més importants de la gent.
Per això, les cròniques recullen aquests elements llegendaris per tal de fer més creïbles i documentats els fets narrats: la poesia i la història es confonen al moment d'explicar els orígens de cada societat.
Es poden distingir tres tipus o formes d'historiografia:
- Cròniques cancioneres: cròniques en prosa.
- Cròniques amb elements èpics i llegendaris: manifestacions populars que glossen els fets dels herois i dels pobles.
Literatura catalana
Només ens han arribat moltes de les cròniques cancioneres i de les cròniques amb elements èpics i llegendaris.
A Catalunya, la historiografia va néixer al monestir de Ripoll, ja que, des de finals del segle X i durant molts de segles, va ser un centre europeu de cultura molt important on van confluir dues grans cultures de l'època: la visigòtica i la grecoàrab.
La crònica llatina més important de l'època és la Gesta Comitum Barchinonensium, escrita al scriptorium de Ripoll, que tracta dels fets històrics de Catalunya des dels orígens fins al 1299.
A partir del segle XIII aquestes obres començaren a ser traduïdes al català. Simultàniament, també s'hi començaren a escriure directament en la nostra llengua.
Característiques comunes a les 4 cròniques
Aquestes característiques són:
- Gran valor literari i lingüístic.
- Valor extraordinari com a document històric, ja que historien l'època de màxima plenitud dels països catalans a l'edat mitjana i ens donen a conèixer tots els aspectes de la societat del moment.
- Els fets que relaten són contemporanis a l'autor o immediatament anteriors, i no fets remots, com les cròniques llatines o d'altres.
- Generalment l'autor dona testimoni del que explica, ja sigui perquè n'havia estat el protagonista, perquè ho havia presenciat o perquè se n'havia assabentat a través de fonts directes.
- La figura central és el monarca o la dinastia regnant.
El to del relat sol ser èpic, sobretot en les cròniques de Jaume I, de Desclot i de Muntaner.