Cròniques Medievals: Literatura, Patriotisme i Sentiment Religiós

Incorporació d'elements de ficció: literatura cavalleresca (Crònica de Pere el Cerimoniós)

Patriotisme; que es manifesta tant en l'exaltació de l'esperit de la nació com la justificació de la política dels reis.

Sentiment religiós: es mostra una visió del món teocèntrica, la fe en la providència divina coneguda com a providencialisme, la identificació

de la voluntat del rei amb la de Déu. Intenció moralitzadora i didàctica: models de conducta política i militar.

Interpretació subjectiva dels fets històrics: dues cròniques escrites per reis, la de Jaume I i la de Pere el Cerimoniós, es fa la intenció de justificar la política reial.

Llibre dels Fets/Crònica Jaume I: narra de forma autobiogràfica els fets esdevinguts des del naixement fins a la mort del rei. S'hi relaten les conquestes territorials de Mallorca, València i Múrcia, els problemes que tingué amb la noblesa. L'obra presenta intenció didàctica, pretén justificar la seua política, sentiment religiós i el providencialisme. El rei es presenta com un heroi íntim de la seua vida personal. L'estil és viu, senzill i expressiu, trobem elements realistes. Empre el 'nós' majestàtic.

Bernat Desclot: funcionari, la seua crònica del rei en Pere i dels seus antecessors passats. Narrador en 3a persona, informació abundant i l'ús de l'estil citat directe, intenció de saltar la figura del rei Pere II, llenguatge senzill, estil acurat, alguns trets formals administratius, emprà els textos oficials com documentals. El mediavalisme es mostra en cançons de gesta i en l'ús de trets llegendaris.

Ramon Muntaner: cavaller, participà en les campanyes bèl·liques. L'objectiu de lloar les proeses i les virtuts dels reis Jaume I, Pere II, Alfons II, Jaume II i Alfons III. És molt palés l'amor a la terra i l'amor a la llengua. Recursos literaris de la tradició novel·lesca europea, llibres de cavalleries, llenguatge oral joglaresc, l'ús de fórmules reforcen l'interés narratiu en 1a persona fets protagonista, 3a persona l'estil és directe, acolorit i espontani amb expressions populars, exageracions, refranys.

Pere el Cerimoniós: dirigí la redacció de la crònica medieval narrada de forma autobiogràfica i fent ús del 'nós' majestàtic els fets relatius al regnat del seu pare. Relata la conquesta de Sicília, els problemes amb els nobles valencians i aragonesos, amb els genovesos, exalta el poder absolut del rei enfront de la noblesa, palesen la duresa i crueltat del seu govern. Organitzà la carcelleria. Llenguatge és elegant, acurat i madur.