Cruz y r

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,68 KB

 

Creu i R  Antoni Tàpies Cronologia: 1975, Estil: informalisme Tècnica, ,materials i suport: tècnica mixta sobre fusta, Tema: abstracte, Localització (original, actual) : MACBA (Barcelona)

Característiques formals i conceptuals de l’estil de l’obra (època i autor)
Les Segones Avantguardes perden l’homogeneïtat de les Primeres Avantguardes. En les Segones Avantguardes l’experimentació esdevé un símptoma de la modernitat. Es fan servir aspectes de tendències de les Primeres Avantguardes, com el Dadaisme i el Surrealisme. L’actitud és més rupturista i l’obra ja no és valorada pel resultat final, sinó pel procés creatiu mateix. A partir de la dècada dels 70 és la postmodernitat, ja no es vol experimentació i innovació, sinó mirar al passat i recuperar elements anteriors (l’art és llenguatge i l’artista pot aprendre i utilitzar qualsevol recurs del passat).
L’obra d’art està sotmesa a condicionants propis del màrqueting d’empresa, que en fixa el preu i n’atorga el valor segons la demanda més que no pas pel seu valor artístic.
L’ Informalisme apareix poc abans del final de la Segona Guerra Mundial. El nom el posà el crític d’art francès Michel Tapié, i serví per designar un tipus de pintura abstracta (gairebé sempre) present entre els artistes europeus de les dècades del 1940 i el 1950 i caracteritzat per la barreja de grans quantitats de pintura amb materials diversos, com per exemple vidres trencats, sorra o carbó, per tal d’aconseguir així una obra amb relleus. La tela incorpora l’empremta personal de l’artista, que imposa la seva llibertat creadora, tant en l’elecció dels materials com en la tècnica emprada i fins i tot en la manera com interactua amb el suport i els materials. Els seguidors d’aquesta tendència utilitzen tècniques com el collage, grattage, frottage o dripping. Sobresurten els artistes francesos FAUTRIER i DUBUFFET, el grup català Dau al Set amb Antoni TÀPIES, Modest CUIXART, THARRATS i PONÇ, i el grup madrileny El Paso amb Manolo MILLARES, Antonio SAURA i Rafael CANOGAR.

ANTONI TÀPIES és el pintor català més significatiu de la segona meitat del segle XX. Artista autodidacte, fou cofundador del grup Dau al Set, on desenvolupà els seus primers treballs dins l’òrbita surrealista. Poc després viatjà a París i començà a treballar amb diversos materials de rebuig com ara papers, draps o cordills, vinculant-se així al moviment informalista, de tendència matèrica. Durant la dècada del 1970, l’obra de Tàpies adquirí un caire reivindicatiu i compromès amb el nacionalisme català, alhora que començà a utilitzar materials més pesants i grossos, com fragments de mobiliari. Això el dugué a conrear l’escultura, amb obres a mig camí entre l’art conceptual i l’informalisme. Els darrers anys, ha centrat el seu interès en la reflexió sobre el dolor, tant el físic com l’espiritual, i ha consolidat un llenguatge propi. Tàpies també s’ha desenvolupat en el terreny de l’obra gràfica, il•lustrant llibres de bibliòfil en col•laboració amb poetes i escriptors com Alberti, Brossa, Foix o Saramago. La seva trajectòria artística ha estat reconeguda amb importants premis com ara la Medalla Picasso atorgada per la UNESCO o el Premi Nacional de les Arts de la Generalitat de Catalunya.
Tàpies va rebre la influència del Surrealisme durant la seva etapa de joventut, quan formava part del grup Dau al Set. Utilitzava la tècnica automatista, present en l’ús no conscient i la manca de significat clar de molts dels signes (creus, xifres i lletres) que apareixen en la seva obra.
Quan Tàpies viatjà a París, es trobà un panorama artístic dominat per les pintures matèriques de FAUTRIER, DUBUFFET i WOLS, considerats els principals artistes del moviment informalista. En les seves obres presenten una gran llibertat creativa, pel que fa a la incorporació de materials no pictòrics, com també a l’ús de tècniques com el collage i el grattage, que Tàpies integrà en la seva obra posterior.
Tàpies és una de les personalitats artístiques més originals de l’art català i un gran defensor de l’art innovador i experimental.



Context històric, cultural i artístic
Segona meitat del segle XX. Després de la Segona Guerra Mundial es van produir un seguit d’esdeveniments i conflictes. La Guerra de Corea, triomf de la Revolució Cubana liderada per Fidel Castro, guerra del Vietnam. A Espanya, després de la mort de Franco (1975) es va establir una democràcia. Durant la dècada de 1980 s’acaba la Guerra Freda. Caiguda del Mur de Berlín (1989). Es crea la Unió Europea (1991). Amb l’aparició de la Globalització, es va produir una aproximació entre tots els camps artístics, un intercanvi recíproc de gustos i d’idees.
A la segona meitat del segle XX, l’epicentre artístic és Nova York. Amb la Globalització desapareix la idea de centre al final del segle. A partir del 1945 (final de les Primeres Avantguardes) apareixen nous moviments artístics que fins el 1990 s’engloben en dues tendències:
-Segones Avantguardes: comencen a Europa amb l’aparició de l’Informalisme i als Estats Units amb Expressionisme abstracte. Duren fins finals dècada 1960.
-Tendències postmodernes: iniciades amb el Neoexpressionisme alemany i la Transavantguarda italiana. Dels 70 a finals dels 80.
A partir dels 90 l’ús de les noves tecnologies fan que hi hagi l’era digital.

Anàlisi formal
Tàpies disposa una sèrie de signes i lletres sobre un fons matèric, una barreja de pintura i terra. L’ús de materials no pictòrics, com la sorra, és un recurs habitual en l’informalisme. El centre de la composició l’ocupa una creu blanca, sobre la qual hi ha una gran “H”, també blanca, i una “R” de color negre coronada per pinzellades ràpides i pastoses de color vermell intens que delimita una franja superior llisa.
A l’esquerra d’aquesta “R” Tàpies hi col•loca una “T” inclinada, sota la qual es pot llegir la paraula “Gat”. Finalment, la part dreta inferior del quadre està ocupada per una altra “R” de color blanc acompanyada per una petita creu, també blanca.
Per tal de crear algunes d’aquestes lletres i signes (Gat i la R, i lacreu de l’extrem inferior dret) Tàpies ha emprat la tècnica del grattage, amb la qual, utilitzant el gruix de la base matèrica del quadre, aconsegueix l’efecte tridimensional en relleu. En la resta, el pintor català aplica pinzellades amples i gruixudes, amb les quals assoleix el mateix efecte volumètric.
La gamma cromàtica és força reduïda ( ocre, vermell, blanc i negre), com és habitual en l’obra de Tàpies, perquè connecta les tonalitats ocres i poc vistoses amb l’austeritat franciscana, la reflexió filosòfica i el món interior de la persona. D’altra banda, i segons el propi pintor, l’ús d’aquests cromatismes esdevé una reacció enfront del colorisme brillant que caracteritzà l’art de les Primeres Avantguardes.
Grattage: tècnica de l’art surrealista i posteriorment també de l’informalisme que consisteix a gratar les capes de pintura ja seques sobre la tela o la fusta, i crear així un efecte de relleu.
Interpretació
Les lletres, els signes i les paraules que Tàpies introdueix en els seus quadres formen un llenguatge ocult de difícil comprensió, si bé algunes, com la “A” i la “T”, han estat desxifrades pel propi artista com les inicials del seu nom (Antoni) i el de la seva dona (Teresa) i, alhora, del seu nom i cognom.
Igualment, la creu també ha estat àmpliament explicada per Tàpies. Segons el pintor català la creu simbolitza la lluita de dues forces oposades que es troben en un punt que, des d’una perspectiva formal, l’artista català utilitza per imposar ordre i sentit constructiu en la composició.
Quant a la “R”, apareguda en altres obres de la seva producció, alguns crítics assenyalen que al•ludeix a Ramon Llull. Seguint una reflexió paral•lela a la de Llull, Tàpies defensa que pintar és reflexionar, i que un home buit d’imatges no crearà res sense imaginació i sense la sensibilitat necessària perquè en el seu interior es desencadenin associacions diverses d’idees i sentiments. D’alguna manera, doncs, les obres de Tàpies permeten lectures diverses i obliguen l’espectador a la reflexió i la participació.
Sobre l’imaginari, Antoni Tàpies s’inspirà en l’obra Composició (1947) de WOLS, considerat un dels principals artistes del moviment informalista.

Entradas relacionadas: