La Dècada Frontissa del Franquisme: Obertura i Crisi (1950-1959)

La Dècada Frontissa del Franquisme (Anys 50)

Etapa intermèdia entre l’estancament econòmic dels anys 40 i el creixement dels anys 60, en què es van forjar noves relacions amb les potències occidentals.

Aproximació a Occident i la Guerra Freda

La intenció de Franco d’apropar-se a les potències occidentals es va veure afavorida per la Guerra Freda, ja que el principal enemic comú era el comunisme. Aquesta nova etapa va comportar un canvi de govern el 1951 i el reforç del seu discurs anticomunista i catòlic.

Canvi de Govern i Figures Clau (1951)

Dos polítics van destacar en aquesta nova etapa:

• Joaquín Ruíz-Giménez: Ministre d’Educació.
• Carrero Blanco: Màxim conseller de Franco.

Tot i el gran pes dels catòlics, Franco va incorporar figures més liberals per equilibrar el govern i intentar oferir una imatge més semblant a les dretes europees.

Reconeixement Internacional i Acords Estratègics

A partir de 1950, Espanya va ser admesa en diferents organismes oficials, a causa de la Guerra Freda, i va ser reconeguda internacionalment:

• Concordat amb la Santa Seu (1953): Va establir la confessionalitat de l’Estat i un estatus de privilegi considerable per a l’Església catòlica.
• Acords amb els EUA (1953): Van permetre la instal·lació de bases militars (Rota, Saragossa) a canvi d'ajut econòmic i militar.

L'Obertura Comercial: Fi de l'Autarquia

L'entrada en el bloc occidental va obligar a fer canvis. Degut a la insostenible situació provocada per l’autarquia, calia una obertura comercial que permetés l'accés a matèries primeres, la renovació de l'aparell productiu, etc. Això va produir un augment de la productivitat.

Crisi Econòmica i Reformes (1956-1959)

Tot i l’admissió d’Espanya en el context internacional, molts dels problemes interns seguien sense resoldre’s, sobretot per la situació econòmica: la producció augmentava lentament i el nivell de vida era inferior al de la resta de països europeus.

La Crisi Múltiple de 1956-1959

Aquesta crisi es va manifestar amb una onada de vagues, inicis de dissidència estudiantil i una greu crisi econòmica per la inflació.

Remodelació del Govern i els Tecnòcrates (1957)

El 1957 es va produir una altra remodelació al govern, amb la introducció de tecnòcrates procedents de l’Opus Dei (proposta de Carrero Blanco), com Navarro Rubio i Ullastres.

Objectius de la Nova Política Econòmica

L'objectiu principal era la liberalització econòmica i l’obertura comercial cap a l’exterior per salvar l’Estat, que estava a punt de fer fallida. A partir del 1960, amb aquesta nova generació de polítics que no havien participat en la Guerra Civil, es va iniciar la següent etapa del franquisme, caracteritzada per un intens creixement econòmic (Pla d'Estabilització de 1959).