La decadència de l'Imperi Espanyol al segle XVII

La decadència de l'Imperi: L'època dels validos

Després de la mort de Felip II, es van succeir tres regnats en els quals els monarques van renunciar al govern, deixant-lo en mans dels validos:

• Felip III: Va expulsar definitivament els moriscos, sota la influència del seu valido, el Duc de Lerma.
• Felip IV: Va deixar el poder en mans del Comte-Duc d'Olivares, caracteritzat per l'autoritarisme i la centralització. Va voler integrar tots els regnes en un únic estat comú, però va fracassar i va originar enfrontaments.
• Carles II: Va tenir un regnat llarg i complex, morint sense descendència.

La Guerra dels Trenta Anys (1618-1648)

Conflicte de signe religiós que va enfrontar protestants i catòlics. Espanya hi va acudir en defensa de l'Imperi, però els protestants van comptar amb el suport de les Províncies Unides del Nord. Malgrat algunes victòries inicials dels catòlics (Breda, 1626), es van produir pèrdues espanyoles significatives (Rocroi, 1643).

Esgotats per la llarga guerra, van pactar la Pau de Westfàlia. Espanya va reconèixer la independència del territori nord dels Països Baixos. La guerra amb França va continuar fins a la Pau dels Pirineus, on Espanya va cedir territoris al nord dels Pirineus (Rosselló i Cerdanya).

Les revoltes de 1640

El Comte-Duc d'Olivares va intentar aconseguir una major centralització, l'enfortiment de la monarquia i una contribució equitativa en homes i impostos (Unió d'Armes). Això va provocar la insurrecció de Catalunya i Portugal:

• Portugal: El Duc de Bragança va ser proclamat rei, significant la independència respecte a la corona espanyola.
• Catalunya: La revolta s'origina quan Olivares, en plena Guerra dels Trenta Anys, va obrir un front militar contra els francesos als Pirineus, obligant els catalans a allotjar les tropes i contribuir a la despesa militar, a la qual cosa s'havien negat reiteradament.

La crisi del segle XVII

A Europa es va viure una crisi social, econòmica i industrial:

• Demografia: La població va disminuir pel flux migratori, les baixes en les guerres, l'expulsió dels moriscos i les epidèmies.
• Economia: L'agricultura va empitjorar; la fam, la guerra i les epidèmies van comportar el despoblament de les terres. La indústria i el comerç van patir una profunda depressió.
• Finances públiques: Les despeses augmentaven per les guerres constants, la devaluació de la moneda i l'emissió constant de deute públic, fet que va portar l'Estat a la fallida. A més, va minvar l'arribada de metalls preciosos.

Només els territoris perifèrics van patir la crisi amb menys intensitat.