La Decadència de la Llengua i Cultura Catalanes

Decadència (Segles XVI, XVII, XVIII)

La pèrdua de la consciència lingüística. El català deixa de ser llengua oficial. El 1715, amb el Decret de Nova Planta, es minva la producció d'obres cultes i la creació en llengua catalana. Progressiva disminució de la personalitat política dels països de llengua catalana.

Causes

• 1412: Compromís de Casp. Mort sense successió de Martí l'Humà. El castellà esdevé llengua familiar de la cort.
• 1474: Aragó i Castella s'uneixen. La cort és castellana. La noblesa catalana es desintegra dins la noblesa castellana per matrimonis.
• La burgesia catalana no pot ser la classe dirigent per la crisi, la davallada demogràfica (pesta), la pèrdua d'importància de la ruta mediterrània i els pirates.
• Desaparició de la cort reial, desprestigi de la Cancelleria i pèrdua del sentit unitari de la llengua.
• Universitat en llatí.
• Polítiques centralistes dels Àustries (Guerra dels Segadors) i dels Borbons (Guerra de Successió).

Literatura Culta

Poesia del Renaixement i Barroc.

Renaixement

• Grau important de castellanització.
• Influència d'Ausiàs March.
• Intents d'introduir innovacions mètriques italianes.
• Aire popularitzant i tradicional.
• Poetes més destacats: Pere Serafí i Joan Pujol.

Barroc

• Predomina l'estètica barroca (segles XVII i XVIII).
• Aspecte mètric: imita els castellans.
• Consolidació del sonet i els decasíl·labs italians, i altres formes castellanes.
• Retòrica amb figures com la hipèrbole, la metàfora i l'antítesi.
• Expressió lingüística amb abundants castellanismes lèxics i sintàctics per a ennoblir la llengua.
• Exemple d'autor: Francesc Vicent Garcia.

Literatura Popular

Dóna prioritat a la comunicació i la diversió. S'identifica amb l'esperit col·lectiu. Expressa opinions i estats d'ànim.

Divisió:

• Poesia: Cançoner i Romanços.
• Narrativa: Llegendes i Rondalles.

Cançoner

• Temes: bressol, guerra, treball.
• Totes les classes socials.
• Diferents classes de cançons: goigs (vides de sants), nadales, religioses, cançons de bandolers.
• Gènere folklòric, nascut del poble, no professionals.
• Escampat per tota la societat gràcies a la música i la lletra, oralment.
• Són objectives, anònimes, varien i s'adapten al llarg del temps.
• Llengua senzilla.

Romanços

• Inicis al segle XV. S'han mantingut i creat gràcies al poble.
• Utilitzen llenguatge popular, amb repeticions, etc.
• Temàtica sentimental, fantàstica i narrativa.
• Es coneixen gràcies a la tradició oral.
• Al segle XIX, dos estudiosos els van recollir.
• Diferents arrels:
  • Ultrapirinenca (segle XV).
  • Castellana (segle XVI): Els Segadors, el Bac de Roda.
  • Autòctona: bandolers (Joan de Serrallonga) i trabucaires (Pau Xemeneia) i diversos com La Dama d'Aragó.