Declaració Universal dels Drets Humans: Història i Vulneracions

Hi va haver declaracions de drets prèvies a la Declaració Universal dels Drets Humans?

Cronologia dels drets humans (Font: Amnistia Internacional)

Algunes declaracions de drets es remunten abans de Crist:

• 2350 a.C. Codi de Urukagina: recull de lleis dictades pels reis de Mesopotàmia.
• 1280 a 880 a.C. Codi de Manú: Recull de normes escrites de la India, era la base del sistema de castes. Curiositat: Els membres de les castes més altes eren més castigats més severament que els de les castes inferiors.

Algunes declaracions de drets i tractats entre els anys 1000 i 1948-Declaració Drets Humans:

• 1215. Carta Magna: Rei d’Anglaterra signa la carta magna, i concedeix drets als seus barons i al seu poble. Curiositat: es comprometé a complir la llei i en cas contrari els barons podien acusar-lo.
• 1762. Rosseau: El contracte social
• 1763. Voltaire: Tractat de la tolerància
• 1791. Olimpia de Gouges: Declaració dels drets de la dona
• 1808. Constitució de Bayona: abolició de la tortura a Espanya
• 1873. Abolició de la esclavitud d’Espanya a Puerto Rico (1880, a Cuba)
• 1893. Nova Zelanda: és el primer país del món que atorga el sufragi femení.
• 1906. Finlàndia: primer país europeu que atorga el sufragi femení
• 1917. Constitució mexicana: que inclou un catàleg de drets socials
• 1919. Constitució de Weimar (Alemanya): Drets individuals + socials: protecció a la família, educació i dret al treball.
• 1931. Espanya: sufragi femení
• 1932. Abolició de la pena de mort a Espanya (re-introduïda l’any 1934 i novament abolida l’any 1978).

Diferències amb les anteriors:

• Primera declaració a nivell internacional, signada per 50 països del món.
• Per primera vegada s’estableixen els drets humans fonamentals que protegeixen a tota persona.

Pots esmentar tres drets recollits a la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948 que no es respectin a la nostra societat? Per què creus que no es respecten?

Un exemple de dret vulnerat és l’article 23.3 que exposa que: tota persona té dret a una remuneració equitativa i satisfactòria que asseguri per a ell i la seva família una existència conforme a la dignitat humana, completada, si cal, amb altres mitjans de protecció social. Sense anar gaire enfora, al nostre país, aquest és un dret que no es compleix, posaré un exemple que em resulta molt significatiu, la meva parella, és andalusa, i allà treballava com a psicòleg 8 hores al dia, per un salari de 600 euros, el fet no tant sols és aquest, és que treballava 8 hores però en cotitzava 4. Això tenia sens dubte conseqüències negatives, com la impossibilitat de fer front a una vida digna, acompanyat de la frustració per veure’s sotmès a unes condicions injustes i opressores. I fets així, es reprodueixen actualment en molts ciutadans dels països occidentals, on es veu vulnerant el dret a una remuneració equitativa que permeti portar una vida digna i amb garanties de cobrir les necessitats bàsiques que, a priori, l’Estat de Benestar ens hauria de garantir com a ciutadans de ple dret.

Un altre dret que considero interessant analitzar és l’article 29.1 que comenta que: Tota persona té deures envers a la comunitat, ja que només en aquesta li és possible el lliure i ple desenvolupament de la seva personalitat. Penso que aquest dret és vulnerat en gran mesura en molts països occidentals, on les desigualtats, tenen com a conseqüència, el fet de que moltes persones, es vegin en situació d’exclusió o marginació, fet que afecta a la seva participació en la vida comunitària.

Finalment, un dels altres drets que considero vulnerat, és l’estipulat en l’article 16.3 que exposa que La família és l’element natural i fonamental de la societat i té dret a la protecció de la societat i de l’Estat. Penso que aquest, és un dret vulnerat implícitament pels diferents països occidentals, almenys a Espanya, hi ha nombrosos factors que fan que actualment el fet de formar una família resulti quasi impossible, la dificultat en la conciliació, la barreres i conseqüències negatives a nivell laboral per les dones quan són mares, els sous precaris i el cost del manteniment i educació dels infants, són determinants en el fet de que la natalitat hagi baixat notòriament. Penso que l’Estat hauria de protegir la família, creant polítiques protectores en matèria de paternitat, educació i regulació de l’àmbit laboral, per tal de que els ciutadans, vessin facilitats a l’hora de formar una família, i poder-li garantir les necessitats bàsiques de la vida diària com l’habitatge, l’educació, la disponibilitat, la cura, l’alimentació entre d’altres...