Del Mite al Logos: L'origen de la filosofia i la Physis

Del mite al logos: La physis i l’arjé

El pas del mite al logos s'inicia al segle VII a.C. i representa el canvi progressiu en la manera d'entendre i explicar tot allò que ens envolta, coincidint amb l'aparició de la polis.

a) El Mite

Eren llegendes explicades pels rapsodes que intentaven donar una explicació global de l'origen de l'univers, qüestions morals i el perquè dels fenòmens naturals:

• Divinitats: Es basaven en personatges divins que eren la clau de tot l'univers.
• Relacions: Tot el que existia havia aparegut com a resultat de la relació entre aquests déus (terra, mar, cel...).
• Antropomorfisme: Els esdeveniments passaven per capritxos dels déus, comportaments passionals, impulsius, gelosos i competitius; en definitiva, un model humà.

b) El Logos

És el model d'explicació basat en la raó. En comptes d'explicar l'origen de tot, comencen a explicar el perquè dels fenòmens naturals a partir de la pròpia natura (physis).

Què és la Physis?

La physis és l'objecte d'estudi, és a dir, la natura. S'entén de la següent manera:

• La naturalesa és un conjunt ordenat on les coses no sorgeixen aleatòriament; funciona segons unes lleis necessàries que trobarem a partir de la nostra raó.
• La physis és dinàmica: hi ha moviment a partir d'una força que l'empeny al canvi, anomenada arjé.

L'Arjé

L'arjé significa tant néixer com desenvolupar-se. És l'element del qual tot sorgia, que dotava la physis de moviment ordenat i permetia el seu desenvolupament.

Factors que afavoreixen el pas del mite al logos

• Transmissió oral: El mite no era rotund, sinó que tenia moltes versions i variants.
• Absència de dogma: La gent no estava obligada per sacerdots a creure en els mites.
• Intercanvi cultural: El comerç va fer veure que existien moltes explicacions diferents, despertant la curiositat per trobar una explicació universal (la moneda, per exemple, va incentivar la capacitat d'abstracció).
• Estructura social: El pas a un estat amb lleis va canviar la mentalitat: igual que a la societat hi ha lleis comunes que porten a l'ordre social, a la naturalesa hi haurien d'haver lleis que portin a l'estabilitat natural.