El Món dels Morts en la Mitologia Grecoromana
Clasificado en Latín
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,43 KB
El món dels morts
Un dels més grans enigmes de la humanitat de tots els temps ha estat saber què hi ha després de la mort. Tant grecs com romans van imaginar-se tot un món complex, amb rius, personatges i turments. Els inferns dels clàssics han omplert moltes pàgines de la literatura occidental i han inspirat grans artistes de totes les èpoques.
Caront i el viatge a l'ultratomba
Per arribar al món d'ultratomba, les ànimes entraven en una cova que les portava fins a les profunditats de la terra. El camí seguia fins que trobaven una gran quantitat de rius que s’encreuaven. Per accedir al món dels morts, calia travessar la llacuna Estígia amb una barcassa, l’encarregat de la qual era un personatge anomenat Caront.
Caront es representava com un home vell, molt lleig i d'aspecte descuidat, que portava una túnica esparracada i barba blanca. Es trobava sobre una barca que menava amb un pal i la seva missió era transportar les ànimes a l’altra banda del llac, fins a les portes dels inferns, previ pagament d’una moneda. Només embarcava les ànimes que havien rebut sepultura; les dels cossos que no havien estat enterrats erraven durant cent anys per les ribes de la llacuna.
La llacuna Estígia i el guardià Cèrber
Un cop arribats a les portes dels inferns hi havia el gos Cèrber, un animal de tres caps que vigilava que cap ànima en pogués fugir. Per poder entrar, les ànimes donaven al gos un pastís amb somnífers; així l’animal s’ensopia i les ànimes podien entrar al reialme dels morts per ser jutjades pel seu comportament en vida.
El judici i el destí de les ànimes
Després de ser jutjades per un tribunal que valorava els actes que havien portat a terme durant la seva vida terrenal, passaven als Camps Elisis o al Tàrtar:
- El Tàrtar: Era un indret envoltat per un riu de foc i una triple muralla, governat per Radamant. Hi anaven a parar els malvats i hi patien tot tipus de turments.
- Els Camps Elisis: Representaven el paradís, on les ànimes dels benaurats gaudien per sempre de tots els plaers.
Allà hi havia un riu, el Leteu, les aigües del qual bevien les ànimes per tal d'esborrar els records de la seva vida anterior i, d'aquesta manera, estar a punt per encarnar-se en uns altres cossos.