L'Estat i la Democràcia: Tipus, Legitimitat i Origen

L'Estat: Definició i Funcions

Estat necessari: Per a aquells que defensen aquesta posició, l'estat és imprescindible per dues raons:

• Com que l'estat monopolitza la força, limita i controla els brots de violència que puguin donar-se.
• L'estat és necessari perquè és l'única instància que promou el bé comú.

Formes de l'Estat

Estat autoritari:

El poder s'exerceix amb una autoritat sense límits i sense sotmetre's a cap tipus de control. No existeix separació de poders, no es trien els governants ni es pot expressar disconformitat amb la forma d'exercir el poder. Hi ha dos tipus:

• Estat absolutista: El propugna Thomas Hobbes: cedim els nostres drets a un sobirà que passa a exercir el poder sense cap restricció dins de les fronteres del seu domini.
• Estat totalitari: És la forma més terrible d'estat, ja que controla tant l'esfera pública com la privada de les persones.

Estat de dret:

Estat regulat per les lleis de manera que fins i tot el propi poder polític es troba sotmès al compliment d'aquestes. Característiques:

• La Constitució: Llei màxima que regula i estructura el funcionament d'un estat de dret.
• Divisió de poders: Charles Montesquieu va diferenciar tres tipus: l'executiu, que aplica les lleis (govern); el judicial, que aplica les lleis i sanciona l'incompliment (tribunals); i el legislatiu, que elabora les lleis i controla el poder executiu (parlament).

Legitimitat de l'Estat

Tenir dret a manar és tenir autoritat. Algú té autoritat quan els altres l'obeeixen no perquè se sentin intimidats, sinó perquè reconeixen el dret de l'altre a manar-los. Autoritat no és sinònim de poder, sinó de poder legitimat.

• Legitimació tradicional: El poder es legitima per recurs a la tradició, com els reis.
• Legitimació carismàtica: El poder es legitima per recurs al carisma, com un capità d'equip.
• Legitimació racional-legal: El poder es legitima per recurs a la llei, com un jutge.

Concepcions de l'Estat

Apareix de la mà de Maquiavel.

Origen de la Democràcia

Democràcia directa:

Els ciutadans participen en la legislació i el govern sense intermediaris ni representants.