El Reglament: Norma Jurídica, Tipus i Relació amb la Llei

II. El Reglament: Norma Jurídica

El reglament és una norma jurídica que innova l’ordenament jurídic (OJ) i s’hi integra, creant drets i obligacions als seus destinataris (pluralitat de subjectes). Per això també se l’anomena “disposició de caràcter general”. Té vigència indefinida i és dictat pel Govern i l’Administració Pública en virtut de les seves competències.

A diferència dels decrets llei i decrets legislatius, en què el Parlament delega al Govern la potestat legislativa, en els reglaments és el propi Govern qui té la competència per dictar-los (reconegut en la CE). També tenen aquesta potestat a nivell autonòmic, províncies i municipis.

Correspon al Govern, però els Ministres poden exercir aquesta potestat en el seu àmbit (finalitat organitzativa). Si sobrepassa els límits, es declararà nul. Aquests ministres no poden fer una altra subdelegació d’aquesta competència. El reglament està subjecte al principi de jerarquia normativa: subordinat a la llei. No pot modificar ni derogar la llei, només està fet per acompanyar i completar una llei. Jurídicament, la CE reconeix aquesta potestat reglamentària a les Administracions.

4. Tipus de Reglaments

Segons qui els dicta, els reglaments poden ser:

• Estatals
• Autonòmics
• Locals
• Corporatius

Segons la relació amb la llei:

1. Executius: “doctrina del complement indispensable”: es dicta un reglament només en allò indispensable perquè la llei pugui aplicar-se correctament (majoria d’aquest tipus).
2. Independents: no complementen una altra llei. Trobem una divisió doctrinal: el reglament independent per a totes les matèries menys aquelles que la CE guarda una reserva de llei; el reglament independent no té cabuda en l’OJ ja que pot afectar a la nostra llibertat i DDFF. Actualment, s'utilitzen en matèries organitzatives i relacions especials de subjecció (la relació amb l’Administració Pública: per una part ens involucra a tots i per una altra part només destinada a col·lectius). En conclusió: no està prohibit el reglament independent, però és difícil de trobar una situació en què pugui tenir cabuda ell sol sense una llei prèvia de cobertura.

El que es dóna molt avui dia és que, en els reglaments executius, la llei remet totalment al reglament que l’acompanya.

3. Necessitat: per a casos excepcionals, com per exemple l’estat d’alarma, o en el cas d’alguna epidèmia (fins al punt de poder utilitzar la força si és necessari).

Segons els destinataris:

1. Ad intra: afecten únicament dins la pròpia organització de l’administració.
2. Ad extra: fora de l’administració. Són els més abundants i poden afectar més directament les llibertats dels ciutadans, per això gaudeixen de més control. Problema: de forma més o menys indirecta, tant interns com externs, acaben afectant als drets i llibertats dels ciutadans, per aquest motiu se’ls hauria de considerar els dos per igual (mateixes garanties i control tant per un com per l’altre).