Demografia i Població a Espanya: Anàlisi i Evolució

El cens i el padró municipal

El cens és el recompte de la població d'un país en un moment determinat. Ens aporta molta informació sobre el volum de la població, la seva composició per sexes i edats, estat civil, dimensió de la família, nivells d'estudis, professió i renda disponible. El padró municipal és un registre de competència local que comptabilitza naixements, defuncions i canvis de residència en l'àmbit del municipi.

El model de transició demogràfica

Per explicar cada etapa, els demògrafs remeten a l'anomenat Model de Transició Demogràfica. Aquest model serveix, per exemple, per explicar com la població del Regne Unit va passar d'un creixement gairebé nul, a causa d'una mortalitat elevada, a un creixement també pràcticament nul motivat per una baixa natalitat. El model permet comparar i valorar la dinàmica de la població espanyola en relació amb altres països d'Europa, destacant el desfasament temporal, les semblances i la rapidesa amb què Espanya va cobrir les quatre etapes durant el segle XX.

Fases del model

• Fase 1: Règim demogràfic antic: Des del Neolític fins al final del segle XVIII (a Gran Bretanya) i fins ben entrat el segle XX a Espanya. Es caracteritza per taxes de natalitat i mortalitat molt elevades. L'esperança de vida a Espanya (1880-1890) era d'uns 35 anys. La població no augmentava, fet conegut com a estabilitat demogràfica.
• Fase 2: Creixement demogràfic: La natalitat es manté elevada, però la mortalitat comença a baixar gràcies a millores alimentàries i d'higiene. A Espanya, aquesta fase va començar al segle XX amb un descens continuat de la mortalitat fins a la Guerra Civil.
• Fase 3: Ajustament demogràfic: La mortalitat continua disminuint (ús de vacunes), però la tendència més significativa és el descens de la natalitat (a partir de 1990 a Espanya). Els fills deixen de ser una ajuda econòmica per a la família.
• Fase 4: El nou règim demogràfic: Es caracteritza per taxes de natalitat i mortalitat molt baixes i un creixement nul o negatiu. L'esperança de vida arriba als 80 anys.

Moviment natural de la població

Si el nombre de naixements és més alt que el de defuncions, la població té un creixement natural o vegetatiu positiu.

• Natalitat: Al segle XX, la natalitat a Espanya va mostrar una tendència descendent, situant-se entre els índexs de fecunditat més baixos d'Europa.
• Mortalitat: Ha caigut gràcies al descens de la mortalitat infantil, tot i que recentment s'ha registrat un lleuger augment per l'envelliment progressiu.
• Nupcialitat i fecunditat: El nombre de matrimonis és una dada menys fiable actualment a causa de l'augment de parelles de fet i famílies monoparentals.

Evolució i estructura de la població

El 2008, Espanya superava els 46 milions d'habitants, amb un increment notable gràcies a la immigració. La piràmide d'edats espanyola és de tipus contractiva, pròpia de països desenvolupats. L'envelliment de la població és un procés marcat per una edat mitjana de 40,2 anys, causat per la baixa natalitat i l'alta esperança de vida.

Distribució i sectors productius

Espanya és un país poc poblat (91,2 hab/km²). Les zones més poblades es concentren a les costes i valls adjacents, mentre que l'interior està menys poblat, amb l'excepció de Madrid. Pel que fa a la població activa, aquesta ha augmentat per la incorporació de la dona al món laboral i l'arribada d'immigrants. L'atur continua sent un problema greu lligat als cicles de crisi econòmica.

Població a Catalunya

• Dinàmica: Increment constant des del segle XIX, amb un augment accelerat entre els anys 50 i 70.
• Estructura: Natalitat i mortalitat baixes amb una esperança de vida elevada.
• Distribució: Irregular; més poblada a la façana marítima i menys a l'interior.
• Activitat: Població ocupada majoritàriament en els sectors de serveis i indústria.