Densitometria Òssia: Guia de Procediments i Interpretació

Què és la Densitometria Òssia?

La densitometria és una prova que determina la densitat mineral òssia (DMO) i la de la resta d'estructures corporals. Serveix per al diagnòstic de l'osteoporosi.

Tipus de densitòmetres

• Densitòmetre amb unitat d'exploracions: Estudia columna vertebral, fèmur i avantbraç.
• Densitòmetre perifèric: Utilitzat per al calcani i la resta d'ossos del peu.

Característiques de l'equip

L'equip consta de taula, font de radiació, col·limador, braç, sistema de detecció i suport de goma.

Tècniques d'exploració

Preparació del pacient (PP)

El pacient pot seguir una alimentació normal, però sense prendre suplements de calci durant les 24 hores prèvies. Ha de portar roba còmoda sense elements metàl·lics i retirar objectes de la zona a estudiar; si cal, utilitzarà una bata. Cal comprovar si s'ha fet recentment alguna prova amb bari o contrast (pot requerir esperar 10–14 dies), preguntar per un possible embaràs i obtenir el consentiment informat (C.I.) abans de la prova.

Estudi de columna lumbar

Un estudi estàndard amb tècnica DXA es compon d'un estudi de columna o de maluc esquerre, encara que depenent de la patologia es poden realitzar altres estudis.

Posicionament

La tècnica es realitza amb el pacient en decúbit supí (DCS), amb el pla sagital mitjà alineat amb la línia mitjana de la taula. Es col·loca un suport sota les cames per elevar-les entre 60 i 90º i així reduir la lordosi lumbar.

Tècnica

Des de la consola es mobilitza el braç de l'aparell cap a la zona d'interès. L'exploració ha d'incloure des de T12 fins a L5 per poder analitzar correctament el segment L1–L4. Els paràmetres s'ajusten segons les característiques del pacient, mantenint sempre dosis baixes. Es realitza una revisió prèvia per comprovar l'alineació i descartar artefactes. La font emet dos feixos de raigs X d'energia diferent per calcular la DMO.

Estudi de maluc

Posicionament

Es col·loca en DCS amb el pla sagital mitjà alineat amb la línia mitjana de la taula, amb les cames estirades i sense sabates. Es pregunta per fractures o patologies prèvies al maluc; si n'hi ha, s'escull l'altre costat. L'extremitat inferior es rota internament uns 15–20º per obtenir una bona projecció AP. S'ha de visualitzar correctament el cap, coll i trocànter menor del fèmur.

Estudi de cos sencer

Permet mesurar la massa òssia total, la mitjana en l'esquelet i analitzar la proporció de massa grassa i massa magra. El pacient es col·loca en DCS amb els braços al costat del cos. L'exploració s'inicia centrant la part superior del crani fins als peus.

Interpretació dels resultats

Un programari analitza les dades i determina la DMO en mg/cm². Els resultats s'expressen mitjançant:

• T-score: Compara la DMO amb la d'una persona sana de 30 anys. S'utilitza en dones postmenopàusiques i homes majors de 50 anys.
• Z-score: Compara amb persones de la mateixa edat i característiques. S'utilitza en joves, nens i homes menors de 50 anys.

Segons l'OMS: Normal ≥ -1, Osteopènia entre -1 i -2,5, i Osteoporosi ≤ -2,5.

Tècniques de reconstrucció

Les tècniques de reconstrucció per retroprojecció inclouen:

• Retroprojecció simple: Trasllada dades planars a una matriu de reconstrucció. Cada element s'anomena vóxel.
• Retroprojecció filtrada: La més utilitzada. Aplica un filtre per preservar el senyal, reduir el soroll i corregir el borroneig.
• Tècniques iteratives: Es basen en aproximacions successives, comparant la imatge reprojectada amb les dades originals per corregir errors i obtenir una precisió superior.