Desamortització i agricultura a l'Espanya del segle XIX

L'Agricultura, Base de l'Economia Espanyola (S. XIX)

L'agricultura va ser l'activitat econòmica principal durant tot el segle XIX a Espanya. En finalitzar la centúria, les dues terceres parts de la població activa seguien treballant al camp. L'agricultura generava més de la meitat de la renda nacional.

La Desamortització: Definició i Abast

La qüestió fonamental en relació amb l'agricultura espanyola té a veure amb la *desamortització*, ja que va afectar la cinquena part de tot el territori nacional o la meitat de la terra cultivable.

Per desamortització s'entén l'expropiació per part de l'Estat de les terres eclesiàstiques i municipals per a la seva posterior venda en pública subhasta. Existeixen precedents desamortitzadors en l'època final del despotisme il·lustrat, però el veritable procés desamortitzador es va donar en dues fases clau del segle XIX:

• L'eclesiàstica de Mendizábal.
• La de Madoz, més vinculada a les propietats municipals.

La Desamortització Eclesiàstica de Mendizábal (1837-1849)

La desamortització de Mendizábal es va donar entre 1837 i 1849. Dissoltes les ordres religioses no dedicades a l'ensenyament o la cura de malalts, els seus béns es van declarar nacionals i es van vendre en pública subhasta. Amb aquesta desamortització es perseguien diversos objectius:

• Sanejar la malmesa Hisenda.
• Finançar la Guerra Carlina.
• Convertir els nous propietaris en adeptes a la causa liberal.

Es va desaprofitar l'ocasió per fer una veritable reforma agrària, qüestió que va quedar pendent per al segle següent. Es calcula que es van obtenir uns ingressos d'uns 4 milions de rals.

La Desamortització Civil de Pascual Madoz (1855)

La desamortització de Pascual Madoz neix a la calor del Bienni Progressista, el 1855, i dura fins gairebé el final del regnat d'Isabel II. Aquesta nova desamortització va incloure terres de l'Església encara no venudes, però la part més important d'aquest procés va tenir a veure amb les propietats municipals.

A més de desamortitzar per pagar el constant deute públic, es volia emprar part de la recaptació com a capital per a les infraestructures ferroviàries que anaven a néixer a la calor de la Llei de Ferrocarrils.

Conseqüències de les Desamortitzacions

Les desamortitzacions no van produir un augment significatiu de la producció agrícola. El creixement d'aquesta producció va ser molt lent durant el segle XIX. No es van evitar crisis de subsistències, amb les seves evidents repercussions demogràfiques, mantenint-se, en aquest aspecte, les característiques de l'Antic Règim.

El Regnat d'Alfons XIII i la Crisi del Sistema (1902-1930)

El regnat d'Alfons XIII (1902-1930) va ser un període convuls a la Història d'Espanya. En ell es va produir la crisi del Sistema de Cánovas a causa de la pròpia crisi del Torn de Partits i dels mateixos partits Conservador i Liberal. El sistema va respondre a la crisi amb una tímida línia reformista a principis de segle i amb un tancament del sistema polític posterior. Per la seva banda, el Rei Alfons XIII va intentar substituir l'inoperant joc polític per un sistema autoritari sustentat pels militars. Això li va costar el seu tron.