Descartes i el dubte metòdic: el camí cap a la veritat

El dubte metòdic: el camí cap a la veritat

La primera de les coses que podem posar en dubte consisteix a sotmetre a la prova del foc del dubte tota opinió, per trobar el camí recte cap a la veritat.

El problema és que vol superar la ignorància per sempre més; la seva solució és trobar un fonament de les ciències que sigui segur i constant.

Objectiu: trobar uns fonaments sòlids per a les ciències.

Descartes vol desfer-se de totes les falses opinions.

En aquesta meditació, es pot dubtar:

- dels sentits: alguna vegada ens han enganyat.

- de la salut mental, perquè no em dono compte que obrar com si fóssim bojos.

- de la diferència entre vetlla i somni: no sembla que es puguin distingir amb nitidesa.

- de la física, l’astronomia, la medicina i les altres ciències: procedeixen per composició de nocions simples i, per això, són força dubtoses i incertes.

- D’un geni maligne: tot el que percebo podria no ser res més que les seves il·lusions i enganys.

La natura de l’esperit humà

La segona meditació és la de la natura de l’esperit humà i que és més fàcil de conèixer que el cos.

Problema: com es pot trobar la primera veritat totalment certa? La seva solució és: fer cas del més petit dubte que puguem tenir i trobar la certesa que sigui indubtable. El seu objectiu és arribar a la primera veritat indubtable que ens permeti fonamentar el coneixement.

La primera certesa és: «Jo soc, jo existeixo». És una certesa necessàriament veritable, més certa i més evident que qualsevol altra cosa.

Descartes es pregunta què són els cossos que veiem i toquem, i si cal ­­ssaber-ne els atributs o qualitats primàries. Ho fa amb el símil del tros de cera: gust, olor, color, figura i grandària poden canviar; la cera, no.

Com podem sortir del dubte?

1. Dubtant de tot.

2. L’exercici mateix del dubte prova que jo, que dubto, i això existeixo.

L’estudi dels cossos materials

La cinquena meditació és l’estudi dels cossos materials.

Abans de considerar el problema de la seva existència, cal estudiar les idees que tenim, quines són clares i distintes i quines són confuses.

La idea d’extensió divisible és una idea clara i distinta, a partir de la qual s’han format les idees matemàtiques.

— Si les idees són veritables, existeixen: són essències geomètriques.

— La idea de Déu significa que Déu és un ser absolutament perfecte. Com que l’existència etèrna és una perfecció, pertany a la idea de Déu i, per tant, Déu existeix.

— L’objecció és el pensament que no imposa cap necessitat: no és perquè pensi que una cosa existeix que la cosa realment existeix. Però en el cas de Déu, és la idea de Déu mateixa la que imposa l’existència de Déu.

L’existència dels objectes materials i la distinció entre ànima i cos

La sisena meditació és l’existència dels cossos materials i la distinció real entre l’ànima i el cos de l’home. Aquesta vol mostrar que existeixen cossos materials fora del jo.

Problema: el fonament de l’existència dels objectes materials. La solució és que, amb l’existència de Déu, es garanteix la veritat de l’ordre geomètric.

Descartes es pregunta com provar l’existència dels objectes materials:

1. Pel fet que les idees geomètriques són clares i distintes, es pot suposar l’existència dels cossos com a possible.

2. Distinció entre imaginació i intel·lecció: la imaginació és l’acció que s’efectua quan l’esperit s’aplica a una intensitat determinada; en canvi, la intel·lecció és l’acció que no necessita l’acció de pensar sobre una imatge.

— Les coses que podem saber amb certesa sobre els objectes materials són les coses que són certes segons els sentits i que es reforcen amb la seva creença (coneixement). Un cop reconegudes, les examinarà i les posarà en dubte, com per exemple (que mai no ens podem fiar del nostre cos, on està afectat pel plaer i el dolor).