La Descripció en Català: Tipus i Trets Lingüístics
Enviado por Comunidad Wikiteka y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,57 KB
Actualizado el
Resumen
Aquest document explica la descripció, una modalitat textual que proporciona informació i característiques d'objectes, espais o persones. Distingeix la descripció objectiva de la subjectiva, i la literària de la no literària. Classifica les descripcions segons l'element descrit, com l'etopeia, el retrat, la caricatura, la topografia o la cronografia, i repassa els trets lingüístics que la caracteritzen. L'estudiant aprendrà a reconèixer i a construir una descripció.
Puntos clave
- La descripció és una representació amb paraules d'alguna cosa o d'algú: persones, animals, objectes, paisatges, èpoques o sentiments.
- La descripció objectiva és imparcial i precisa. La subjectiva reflecteix la impressió personal de l'emissor i sol tenir finalitat estètica.
- L'etopeia descriu els trets anímics, psíquics i la conducta d'una persona. El retrat combina els trets físics i psíquics.
- La caricatura és una descripció negativa i exagerada dels trets d'una persona. La topografia descriu un espai, i la cronografia una època.
- Els adjectius són fonamentals en la descripció, i els sintagmes nominals són predominants pel seu caràcter atributiu.
- Les oracions amb verbs d'estat són les prototípiques, i els temps duratius com el present i el pretèrit imperfet són habituals.
Resumen generado con IA a partir del documento. Ponte a prueba
Modalitats Textuals: La Descripció
Mitjançant la descripció es proporciona informació i característiques de diferents objectes, espais o personatges, de manera que se'n concreten els trets i el receptor pot fer-se una idea més ajustada de l'element descrit.
Què és la Descripció?
La descripció és una representació amb paraules d'alguna cosa o d'algú (persones, animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments...). El to pot ser més subjectiu o més objectiu, segons la situació comunicativa i la intenció de l'autor.
Tipus de Descripció Segons l'Objectivitat
Descripció Objectiva
L’emissor adopta una actitud imparcial davant de l'objecte descrit, i es limita a descriure, amb la major precisió possible, les característiques que millor el defineixen.
Descripció Subjectiva
L’emissor reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte que descriu. Conté una gran càrrega subjectiva i sol tenir una finalitat estètica.
Finalitat de la Descripció: Literària i No Literària
Així mateix, hi ha descripcions amb una finalitat literària, sovint formant part de textos narratius, i descripcions no literàries, amb una finalitat informativa. En aquest sentit, la descripció té una funció rellevant en l'àmbit de les disciplines científiques que volen donar compte, de forma organitzada i exhaustiva, de les característiques del món natural i social.
Classificació de Descripcions per Element Descrit
Les descripcions es poden classificar en diferents tipus segons l'element descrit:
- Etopeia: Descripció dels trets anímics i psíquics, de la conducta, d'una persona.
- Prosopopeia: Descripció dels trets físics d'una persona.
- Retrat: Descripció detallada, física i psíquica, d'una persona.
- Caricatura: Descripció negativa i exagerada dels trets, físics o morals, d'una persona.
- Topografia: Descripció d'un espai, d'un lloc.
- Cronografia: Descripció d'una època, d'un entorn o de les circumstàncies d'un període de temps.
Trets Lingüístics Característics de la Descripció
Els principals trets lingüístics que caracteritzen la descripció s'enumeren a continuació:
Trets Lèxics
El caràcter de la descripció fa fonamental l'ús d'adjectius per a concretar les característiques de l'element descrit (cabells foscos, corredor estret). Els sintagmes nominals són predominants pel seu caràcter atributiu. Es formen amb un substantiu i un complement del nom que el qualifica (l'atractiu jove, l'escriptori de fusta).
Trets Morfosintàctics
Destaca l'ús d'oracions amb verbs d'estat, ja que són les prototípiques per a atribuir característiques (el xic era simpàtic i agraït, sembla cansat i trist). Són habituals les oracions simples, coordinades i juxtaposades: sol tenir una sintaxi senzilla i defuig la subordinació (tenia els ulls verds, el nas arrodonit i els llavis fins). Els temps verbals tenen caràcter duratiu, ja que s'hi presenten característiques perdurables. Utilitza, per exemple, el present (és, té) o el pretèrit imperfet (era, tenia).
Trets Textuals
Adverbis de lloc i manera: solen funcionar com a marcadors discursius, ja que ajuden a distribuir la informació i estructurar el text (a la dreta, dalt, descuradament).
Preguntas frecuentes
Quina diferència hi ha entre la descripció objectiva i la subjectiva?
En l'objectiva, l'emissor és imparcial i descriu amb la màxima precisió les característiques que defineixen l'objecte. En la subjectiva, l'emissor reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte, amb una gran càrrega subjectiva.
Quins verbs i temps són característics de la descripció?
Els verbs d'estat, perquè atribueixen característiques. Els temps són duratius: el present (és, té) i el pretèrit imperfet (era, tenia).
Què és una caricatura en una descripció?
És una descripció negativa i exagerada dels trets, físics o morals, d'una persona.
Ponte a prueba
Tarjetas de repaso
Pulsa una tarjeta para ver la respuesta.
Test
Preguntas generadas con IA a partir del documento: comprueba las respuestas con el texto.