Descriu els aspectes més importants de l’obra teatral de Manuel de pedrolo

Tema 11: Renovació teatral dsd postguerra fins als 70

Teatre fou el gènere amb més entrebancs i que es reactiva més tard. Del 1939 al 1946 la dictadura prohibí les representacions que no reforçaren la seua ideologia. Al Principat es mantingueren “Ens pastorets” i al País Valencià els “Miracles vicentins”.

Durant els 50 i 60 el franquisme començà a autoritzar algunes obres en la nostra llengua que hageren de patir la censura prèvia i la limitació de publicitat. Malgrat eels entrebancs, es va produir una certa recuperació del teatre a Barcelona on es representa Salvador Espriu, Primera història d'Esther i altres autors coetanis.

Tanmateix a València, es viu una situació de diglòssia: teatre culte en castellà i teatre humorístic i popular (sainet) en valencià.

Durant els 60, en els cercles universitaris es comença a fer un nou teatre independent que buscava un públic amb cert nivell cultural. Aquest teatre seguia els nous corrents europeus: el teatre vanguardista, el surrealista i l'absurd.

En els 70 apareixen grups que ofereixen espectacles amb noves tècniques dramàtiques com el mim o la provocació. Les companyies teatrals que podem destacar són: Els Joglars dirigits per Albert Boadella, que en aquesta època fan treatre èpic de bandolers, els Comediants, que representen teatre al carrer, Dagoll-Dagom i la Fura dels Baus que porten a terme poderoses i agressives imatges plàstiques. Dramaturgs més importants són: Benet i Jornet, Jordi Teixidor i Rodolf Sirera.

Tema 12: L'obra teatral de manuel de pedrolo

L'obra de Manuel de Pedrolo és una de les més extenses i variades de laliteratura contemporània. Amb més d'un centenar de títols publicats, Pedrolo ha cultivat pràcticament tots els gèneres literaris i ha treballat una gran multiplicitat de temes i tècniques.

Entre 1958 i 63 va escriure un total de 13 obres teatrals centrades en la temàtica de l'autenticitat, el sentit de l'existència i la llibertat, analitzada des de diferents angles, i amb coincidències tècniques, formals i estilístiques que permeten relacionar-les amb l'anomenat teatre de l'absurd.

Mostra preocupacions filosòfiques sobre la mort i els problemes de la comunicació. D'ací la seua base existencialista que rau en la inquietud del sentit de la condició. En Hombre i no, va tractar la rebel·lió d'una parella jove contra el conformisme heredat i en paces com ara ; Situació bis, Darrera versió per ara o l'ús dela matèria va reflexionar sobre la llibertat des d'una optica més genuïnament política i social.

Sorgit de la necessitat d'exposar una situació col·lectiva de repressió, el teatre de Pedrolo, per tal de burlar la censura franquista, despulla el diàleg de qualsevol referència que permeta localitzar-ne l'acció: les seues peces no tenen ni geografia ni història i els personatges són símbols o encarnen actituds que l'autor enfronta a situacions límit, des d'un plantejament existencialista.

Més que no el qualificatiu de l'absurd, Pedrolo reivindicava per a la seua obra el de teatre abstracte.