El Desenvolupament Econòmic del Franquisme (1959-1973)
Clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,58 KB
La política econòmica del franquisme
L’any 1959, el règim franquista va canviar totalment la seva política econòmica. El model autàrquic dels anys anteriors havia fracassat i havia provocat pobresa, inflació, manca de productes i endarreriment econòmic. Per això, Franco va incorporar al govern ministres tecnòcrates, molts relacionats amb l’Opus Dei, que van impulsar una nova etapa basada en la liberalització econòmica i el creixement.
El Pla d’Estabilització de 1959
La primera gran mesura va ser el Pla d’Estabilització de 1959. Aquest pla volia reduir la inflació, equilibrar l’economia i obrir Espanya al mercat exterior. Per aconseguir-ho, es van prendre les següents mesures:
- Limitar els crèdits.
- Congelar els salaris.
- Reduir la despesa pública.
- Facilitar l’entrada de capitals estrangers i productes de fora.
- Afavorir la inversió internacional.
Els Plans de Desenvolupament (1964-1975)
Després d’aquesta etapa inicial, es van aplicar els Plans de Desenvolupament entre 1964 i 1975. Eren plans econòmics de quatre anys que buscaven impulsar la indústria, modernitzar infraestructures i fomentar el creixement. Es van crear pols de desenvolupament industrial en diverses zones d’Espanya.
El motor industrial i el turisme
La indústria va ser el motor principal del creixement. Van créixer sectors com:
- Automòbil
- Electrodomèstics
- Química
- Construcció naval
- Energia
També va augmentar molt la construcció d’habitatges i carreteres. Un altre factor molt important va ser el turisme, especialment a la costa mediterrània, les Balears i les Canàries. El turisme aportava moltes divises i creava llocs de treball. També van ser importants les remeses de diners enviades pels emigrants espanyols que treballaven a Europa.
El «desarrollismo» i les seves ombres
Tot això va provocar un fort creixement econòmic conegut com el desarrollismo. Va augmentar la renda, el consum i el nivell de vida; moltes famílies van poder comprar cotxe, televisió o rentadora. Tot i així, aquest model tenia problemes:
- Dependència de capitals estrangers.
- Desequilibris territorials.
- Manca de serveis públics.
- Creixement urbà desordenat.
En conclusió, entre 1959 i 1973, el franquisme va abandonar l’autarquia i va impulsar una economia més oberta que va generar un gran creixement econòmic.