Desenvolupament de la identitat de gènere i sexualitat en la infància

Sexe biològic

: fa referèn a aspect físics objectiv mesurab: cromoso , penis, vagina, hormon.Orientació Sexual: És l'atracci física, emocio,eròtica i afectiva que sentim cap altres person. Expres d gène: Es vincul am com vam mostrar nostre gène al món a través del nostre nom, vestime, comportam Identi d gèn: És la vivència del gènere tal com cada perso la sent. Pel q pot correspon a no amb sexe amb qual va néixer Gène: És una construcc social i cultura binària comunam associa al sexe, biològ és el q la societat d'home i done.Gènere i sexeLes diferènc d sexe son les derivad d diferèn físic i biològ entre ésser mascu i femeni./ Les diferen d gnere basades en tradicio, valor o creences (no necessari comparti x totes cultures), q pressupos actuaci i comportam diferen cada sexe. Diferenci sexu i d gène en infàn - Entre 1r i 2n trimes gestaci pot conèxi sexe bb. A partir d’aquest mom famíl començ gener 1 sèrie d’expecta basad en caracteris sexual del futur bb . /  - Entre últimes decade dut a terme nombrosos estudis i observa q indica q, ja en edat primerenq, els bb pod arrib compren q person es divideix general home i done. / - Cap 3 mes: bbs pod aprecia q cares i veus mascul difere d femen. /-  Al voltan d l’añ: capaç d distin nens d nenes, encara q vagin vestit mateix maner./ - Als 2 añ, els infants: començ fer servir parau difer segons sexe d persona a la q es refereix. Tmb assignen activi i conduct a 1 sexe o altre i els associen determin tipus d joguin d color, d roba,.  / - A partir d’aquesta edat es van identific cada vegada + amb seu gène i preferei jugar am joguin tipificad com pertanyents gènere propi (nena a nina i nen coche)./ - Als 3 anys, en seus jocs, represent rols d gène (metge inferm i tendeix a relacio + am amista i company mateix sexe./ - Als 4 anys ja te judici formats sobre quin  joc són els q han d dur a terme i am quin joguin. En general, duran añs d prescolar  activit d nens són + motriu(corre,saltar,..) mentre q  d nenes d mateix edat + calma o  + jocs d coopera. ESTEREO I ROLMoltes investigaci indica q pràctica  totes societat s’estimul nens i nenes perq aprengu, mitjanç seus jocs, rols q exercir d’adult i q estan d’acord am seva cultu, la qual cosa contribueix a crear els estereotips de gènere. Per aques raó, entre tots  faceta d desenvol infant, probable  formaci dl gèn és la q està + influï x cultu i canvis socials.- Pode defini l'estereo gène com creença, general admes, qu existei unes caracte i comportam apropia x homes i altres x dones. / - Els rols d gènere són manifestac d'estereotips d gènere en tasca de cada dia.Teori adquisi rol i estere: La investiga es divid entre corrents q donen + pes procés socialitz i  q n’atribu + a qüesti biològi.La socialitz com factor primord: 1grup d postur defens paper primor d factors cultur i d socialitza com determinan d creació d’estereo d gène. Provenen bàsicament de l’antropologia i fonamenten seva explica en l’existèn d cultu  en quals estereo d gène difer dels admesos com a vàlids en societat.

Aspectes biològ com factors primordi d’estereo:   -El 1r argume basa en semblanç q es entre cultur molt difer entre elles pel q fa acceptació d molts rols d gène. - Pel q fa argum biològi-hormon, basa en fet q efecte d hormon sexual influei en adopció d’1 rol d gène. Dones deixen d créixer en moment del desenv sexual, mentre homes continu seu desnv + enlla pubert.TEORIES EXPLICATIVE-Com hem vist, ja sigui X qüestions biològi, o cultural i d’aprenent, infants establei des edats molt primere diferències pel q fa als rols d gèn, segons quin sexe sigui.Les 3 teories psicològi + rellevants aquet àmbit són: les t. psicoanalítiq, les t d l’aprenent social i les t cognitiv.- Les t psicoana la importàn q té en nen fet d’identificar amb figura paterna mateix sexe. - Les t d aprenent social destaquen paper q premis i càstig així com observac i  modelat, exerceix en adquisic d conduct adequa x a cada sexe. - Les t cognitiv insisteix en socialitz d'infant després d’haver quedat categoritzat com home o dona.Les te psicoanalíti de Sigmund Freud - S’acostum assenyalar Freud com pioner hora d reconèix importànc d sexualitat, i és q abans q es popularitzessin seves teorie, actitud + freqüent d persones adultes x al cas era posar-se bena als ulls i no voler veure q en infants sexualitat també hi és present.  - De totes maner en aquesta edat quan parlem d sexualitat s’ha d’entendre d’una manera molt àmplia: com sinònim de plaer, satisfacció física i benestar. - Freud utilitzava terme libido per a referir-se a l’energia sexual, que situava en unes o altres regions corporals que responien d manera + intensa a l’estimulació plaent depenent de l’etapa del desenvolupament de l’infant. Aquestes diferents parts del cos les anomenava zones erògenes.5 ETAPES  DESNV PSICO-SEXU- FREUD:    Etapa oral (0-1 any): - La zona erògena són llavis i la boca. Aquest plaer comporta en si 1 fusió amb mare . El nadó buscarà mamar i fer-ho el calma molt. + endavant gaudirà tmb d posar-se coses a boca, llepar, mossegar, balbucejar i alimentar-se.- Si mare no dona prou contacte afectiu nen o si s’hi mostra agressiva o massa deprimida x ocuparse’n, si el bebé ho percep de gran manera. - A través d boca, nadó començ establir primeres bases afectives amb mare. A + tmb serveix com centre d’exploració i coneixement món exterior.- Freud pensa que x mitjà de ’alimentació es crea vincle afectiu amb mare perq zona oral del cos és punt d gratificació instintiva durant  1r añ vida. Quan mare satisfà la gana del nen i acompanya l’alimenta amb 1 cura sensible i amb estimulació, nadó contribueix d confiança q seves necessitats seran satisfetes.   Etapa anal 2-3 anys - El plaer centrat sobret  zona anal. El nen gaudeix retenint i expulsant pipi i caca i mostrant als adults deposicions q acaba d fer a orinal. És l’estat en qual comença control d’esfínt i nen pot sentir q actua, q fa contenta la mare.-  Per supera bé aquest etapa cal q adults q envolten nen no siguin ni massa estrictes ni massa laxes en l’ensinistram d control d’esfínters.

-El control d’esfínter conforma la dinàmica sexual i afectiva d’aquesta fase perq pot esdevenir en 1 col·lectivitat amb la mare q pretén inculca cura i regles. La funció d defecar, control d l’expulsió i retenció pot ser instrumental com regal o com proposta i revetlla davant adult.  Segons Freud, en fase anal hi ha elemen simbòli d donació i rebuig. El producte fecal pot ser x l’infant  regal dedicat a la mare, i també, quan reté producte fecal d manera voluntàr i forçada, 1 negació d la donació.  Etapa fàl·lica 3-5 anys- Els genitals passen a centrar atenció dels infant. La curiositat q sent l’infant envers seu propi cos fa q comenci explorar-lo i descobrei seus òrgans genitals com font x obtenir plaer. Tmb se sentirà atret x  diferència entre seu propi i sexe oposat.- És en aquesta etapa quan es donen el complex d’Edip i el complex d’Electra: el nen i nena se senten incestuosament atrets pels progenitors d sexe contrari i senten rivalitat envers figura paterna mateix sexe. - A conseqü d rivalitat sorgeix complex d castració, q difereix en els nens i les nenes.- El nen pensa q nenes tenien penis, però q han estat castrades, i tindrà por q a ell se li apliqui mateix càstig. X esquivar aquesta por nen aplica estratèg d reprimir seu amor x mare i s’identifica amb el pare : com q el pare, q és gran i fort, s’ha guanyat l’amor també l’estimarà. Hi ha 2 benefi positius, segons Freud, fruit d’aquest identifica: nens adopten conduct pròpiam masculin i incorpor el superjò o valors morals del pare.- La nena se sent en inferioritat d condicio x no tenir 1 penis i intenta negar o compensar apropant-se pare. - Aquest és 1 edats + conflictiv i d’1 importància extrema x formar el superjò o moral d persona adulta .- Aquesta etapa s’acostuma a superar d forma natural i, una vegada acaba, l’infant adquireix la consiencia de si mateix en quadrat d categoria d’home i dona. Això s’anome identita del gènere.Període de latència Hi ha un període en q l’interès sexual disminueix. Biològicam, tot el desenvo sexual passa x fase d paralitzaci o latència.Etapa genital- En aquesta etapa comencen a produir sèrie d canvis hormonals q marquen final d desenvol sexual d nen. L’interès sexual o libido es deixa d centrar en pares x dirigir-se a altra persona, del sexe poposat o del mateix.Com cal afavorir el desenvolupament sexual?Les relacions afectiu-sexuals adultes estan directament relacionades amb com hagi estat el teu desenvolupament afectiu sexual en la infànciaPer tant, una adequada intervenció en l’àmbit sexual en la infància facilita un desenvol harmònic en edat adulta.Algunes de les PAUTES que ha de guiar la intervenció són:- La comprensi d manifestacio d sexual en infància i aplicació de pautes q afavorei un desenvol sa. / - L’enfortiment d factors d protecció, a través de l’educació sexual, q contrabueixin a  prevenc d situacions d’abús sexual./- El tractament d  diversitat afectiva a escola , amb l’objecti d’educar en igualtat i en relació amb diversitat sexual./ - L’aprofundim en concepte d coeduca, entesa com unes conquestes essencial x avançar progressiv cap a societat + justa, lliure i igualita entre homes dones.

Manifestaci sexuals en infància: Les manifes sexuals d persones són part d relacions afectives. Disposem d’ cos i ment q necessit contact, emocio, caríci abraça i paraul d’estima i totes aquestes necessit ja es posen d manifest en 1r infància. Les perso adult hem d’ajudar infants entendre tot aquet procés, donant elements necessar perq visquin seva sexuali d manera sana i positiva. Durant moltes generacio sexualit ha estat tabú i, x tant, aspecte q cal ocultar a nens. Cal arraconar idea encara bastant arrelades q o bé present sexuali en infància com fet brut, pervers i moralment reprovable, especialment en nenes, o x contra, ignoren sense més ni més existència d sexualitat infantil.El descobriment del plaer:  Diferent autors d’acord que el plaer sexual infantil existeix i q l’excitació sexual amb erecció del penis o del clítoris, ja pot aparèxier com a resposta a estímuls internes o externs des d’abans d l’añ d’edat, per ex, a l’hora bany. Hem d tenir en compte q, encara q l’anatomia sexual dels nens   no s’hi produei gran canvi físics fins pubertat, si q tenen sensibilit sexual en òrgans genitals. La veritat és q bastantinfants descobrei aquet plaer i aprenen a masturbar-se des q són petits.Per això cal entendre q l’excitació sexual i masturba són conductes naturals q d vegades es donen en aquestes edats, i davant quals no s’ha de mostrar incomoditat ni alarmisme.Com a norma general , cal deixar que la sexualitat dels infants flueixi d’una manera natural , sense reprimir-la ni forçar-laTot això, és important q, a partir dels 3 anys, se’ls enseny que aquest tipus de conductes han de dur-les a terme en privat, amb higiene i sense fer-se mal. També han d’aprendre a controlar desig de masturbar-se i no fer-ho en llocs ni en moments inadequats. Si a un nen/a que es toca els genitals se’l renya o censura, aquest interpreta que és una acció reprovable i interioritza la idea de la sexualitat com una cosa bruta o perversa que s’ha d’ocultar. Els infants tenen dret a gaudir del seu cos. En cas d’observar una excessiva repetició d’aquestes conductes de masturbació, tant en la família com a l’escola infantil, és necessari descartar que no hi hagi agun tipus d’infecció o esbrinar el motiu d excés d’ansietat q les provoca.Jugar a metges i a nòvios: Els infants utilitzen el joc com a mitjà per la representació del que veuen i coneixen al seu entorn. Tot el que fa a la sexualitat, no és una excepció. A través, del joc, per exemple jugant a metge o a nòvios, exploren el seu cos i els dels altres, es diverteixn, aprenen i es relacionen.Cal intervenir si existeix clara diferència d’edat entre menors q juguen, o si un d’ells vol imposar un joc a un altre q no vol participar. De la mateixa manera, no s’haurà d permetre jocs en qual puguin fer-se mal , ni jocs amb contingut sexista o agressiu, tmb cal evitar jocs en els quals puguin arribar a imitar conductes sexuals adultes (per exemple, el sexe oral). En qualsevol cas, d’intervenir i es detecta obsessió x aquesta mena d’activitats i jocs d contingut sexual.

Preguntes sobre sexualitat Nens són molt curiosos i fan moltes preguntes en relació a sexualitat. Per ex, en relació amb diferències anatòmiques , respecte a l’origen dels infants , a la reproducció  o a les conductes sexuals.Davant totes aquestes preguntes cal respondre d manera senzilla, amb naturalitat , sense ocultar informació però adaptant-la a l’edat de l’infant q pregun i sense donar-li més importancia q a d’altres preguntes. Per descomptat,  evitar respostes evasives, fal·làcies o directament mentides. Amb els petits pot usar vocabulari popular i familiar, sempre q no sigui ni sexista ni excessivament vulgar. L’objectiu és donar una imatge positiva i natural d tot allò relacionat amb sexualitat.La identitat sexual: possibles conflictes Els difere estudis afirmen que entre els 5 i 7 anys la immensa majoria d infants ja saben q, independen de com vesteixin d’allò a q juguin o facin, el seu sexe ja no canviarà pas.Han adquirit la identitat sexual i es defineixen correctament com a nen o nena en funció del sexe al qual pertanyen.No obstant això, alguns nens/es poden presentar problemes en relació amb aquesta qüestió. Nens/es que afirmen repetidament que volen tenir l’altre sexe i que malgrat les reflexions de la família, no canvies d’opinió. Davant d’això, la família i l’escola han d’anar units i no han de renyir mai als petits, i acceptar la decisió de l’infant. Si realment es tracta d’una situació de conflicte amb la seva identitat sexual, cal consultar un especialista. Cal remarcar q només es pot parlar de conflicte en la identitat sexual si es dona aquest judici del propi sexe de manera equivocada i mai si el nen  té preferències per jocs q es consideren adequats per l’altre sexe.És important no tenir prejudicis d gènere com educadores i no confondre termes d’identitat sexual i d’orientació sexual. Coeducació i educació no sexista- La definició: és l’educació q es dona als infants sense discriminació per raó d sexe.La coeducac ha suscitat polèmica, i encara en suscita, ja q implica certa manera d’enten l’educ q no sempre és compartida d mateixa manera per totes les persones.No hi ha dubte q a escola actual perduren elements q perpetuen una educació sexista q contribueix a establir diferents expectatives per homes i dones del futur. Mentre això s’entengui d’aquesta manera, no es podrà parlar d’una veritabl coeduca.Escola mixta és igual a Coeducació? Actualment, l’escola mixta al nostre país és realitat; Nens i nenes seuen junts, estudien els mateixos llibres i diuen a terme mateixes activ. Però…Se’ls transmet realment el mateix?Existeix igualtat en l’educació o aquet igualtat únicament aparent?Se segueixen mantenint diferents expectatives pel q fa als rols segons el gènere?;El model pedagògic té caràcter igualitari?En definitiva: Existeix veritable coeducació?

Què ens diuen els currículums: Si ens fixem en tots els continguts no formals i ideològics, és a dir, allò que s’ha anomenat de currículum ocult, veurem que no es tracta els dos sexes amb tanta igualtat com sembla.En la unificació de currículums en l’ensenyament s’han prioritzat les matèries com les matemàtiques o la llengua, però no la cura d’una criatura, ni qualsevol activitat domèstica quotidiana (cuinar, rentar, etc).Així, en l’actual coeducació, ha prevalgut com a importants les matèries q formaven part del programa educatiu dels nens i s’han desestimat, per poc importants, totes les matèries q havien de ser preses per les nenes.Reben el mateix tracte nens i nenes?S’han elaborat nombrosos estudis sobre la interacció professorat alumnat i s’ha comprovat que les expectatives dels professors sobre els alumnes són diferents.Els diferents estudis indiquen que es dedica més atenció al comportament de les nenes, se’ls formulen més preguntes i se’ls donen + pautes a l’hora d’explicar-los el que han de fer, també se’ls renya més. Si una nena mostra comportaments agressius, serà més censurada que si aquests comportaments els presenta un nen; també s’exigeix a la nena + netedat a l’hora de les tasques, ja que es dona per descomptat que el nen és + descurat i més actiu.Avui dia, en molts llibres de text actuals, encara s’hi segueixen trobant estereotips sexuals, il·lustracions sexistes i 1 escassa referència al q les dones han aportat a la cultura al llarg d la història.Com podem apropar-nos a una autèntica coeducació?És necessari dissenyar un model de Coordinació que es basi solament a tractar igual els nens i les nenes i en asseure’ls junts a una aula. La coeducació va + enllà, tmb ha d’incorporar el model femení al costat del masculí i elevar-lo a la mateixa importància. La intervenció a l’aula ha de ser un element decisiu a l’hora de no reproduir els estereotips de gènere.Estratègies per afavorir la coeducació a l’escola infantil:1.Programar i intervenir en l’activitat lúdica, tant lliure com dirigida per:- Estimular q infants participin i compateixin jocs i joguines diferents del que en principi s’associen amb seu sexe.-  Jocs exerceixin rols diferents dels q s’esperen per raó del seu sexe.2. Incorporar a la programació: continguts i activitats dedicats a tasques domèstiques o a habilitats encara avui associades amb rols femenins com preparar el menjar, netejar i ordenar l’aula. 3. Utilitzar a l’aula i en el tracte amb els infants:- Un llenguatge que no prioritzi les actuacio estereotipades (el metge i la infermera, la netejadora, la perruquera, l’advocat, etc.).- Uns materials didàctics (contes, dibuixos per pintar,  etc.) q no incideix en aquesta perpetuació d’estereotips.4. Potenciar que a l’aula hi accedeixin educadors infantils, com a referents.