Desenvolupament sexual i coeducació en la infància

Conceptes bàsics sobre sexe i gènere

Per entendre el desenvolupament infantil, primer hem de diferenciar els següents conceptes:

• Sexe biològic: Fa referència a aspectes físics objectivament mesurables: cromosomes, penis, vagina i hormones.
• Orientació sexual: És l'atracció física, emocional, eròtica i afectiva que sentim cap a altres persones.
• Expressió de gènere: Es vincula amb com mostrem el nostre gènere al món a través del nostre nom, vestimenta i comportament.
• Identitat de gènere: És la vivència del gènere tal com cada persona la sent. Per això, pot correspondre o no amb el sexe amb el qual va néixer.
• Gènere: És una construcció social i cultural binària comunament associada al sexe biològic; és el que la societat espera d'homes i dones.

Gènere i sexe

Les diferències de sexe són les derivades de diferències físiques i biològiques entre éssers masculins i femenins. Les diferències de gènere es basen en tradicions, valors o creences (no necessàriament compartides per totes les cultures), que pressuposen actuacions i comportaments diferents per a cada sexe.

Diferenciació sexual i de gènere en la infància

El desenvolupament de la identitat de gènere segueix un procés evolutiu:

• Prenatal: Entre el 1r i 2n trimestre de gestació es pot conèixer el sexe del nadó.
• 3 mesos: Els nadons poden apreciar que les cares i veus masculines difereixen de les femenines.
• Al voltant de l'any: Són capaços de distingir nens de nenes, encara que vagin vestits de la mateixa manera.
• Als 2 anys: Comencen a fer servir paraules diferents segons el sexe de la persona. Assignen activitats i joguines a un sexe o altre.
• Als 3 anys: Representen rols de gènere en els seus jocs (metge, infermera) i tendeixen a relacionar-se amb companys del mateix sexe.
• Als 4 anys: Tenen judicis formats sobre quins jocs són els adequats.

Estereotips i rols de gènere

Els estereotips de gènere són creences generalment admeses sobre característiques i comportaments apropiats per a homes i dones. Els rols de gènere són la manifestació d'aquests estereotips en les tasques quotidianes.

Teories sobre l'adquisició de rols

La investigació es divideix entre corrents que donen més pes al procés de socialització (factors culturals) i els que atribueixen més importància als aspectes biològics.

Teories explicatives del desenvolupament

Les tres teories psicològiques més rellevants són:

• Teories psicoanalítiques: Destaquen la identificació amb la figura paterna del mateix sexe.
• Teories de l'aprenentatge social: Ressalten el paper dels premis, càstigs, observació i modelatge.
• Teories cognitives: Insisteixen en la socialització després de la categorització com a home o dona.

Les etapes psicosexuals de Sigmund Freud

Freud va ser pioner en reconèixer la sexualitat infantil, entesa com a recerca de plaer i satisfacció física.

• Etapa oral (0-1 any): La zona erògena és la boca. Es crea el vincle afectiu amb la mare.
• Etapa anal (2-3 anys): El plaer se centra en el control d'esfínters.
• Etapa fàl·lica (3-5 anys): Els genitals passen a centrar l'atenció. Sorgeixen el complex d'Edip i el d'Electra.
• Període de latència: L'interès sexual disminueix.
• Etapa genital: Canvis hormonals que marquen el final del desenvolupament sexual infantil.

Intervenció educativa i sexualitat

Una adequada educació sexual facilita un desenvolupament harmònic. Cal abordar la sexualitat amb naturalitat, evitant tabús i fomentant la prevenció d'abusos i la igualtat.

El descobriment del plaer i el joc

La masturbació infantil és una conducta natural. S'ha d'ensenyar als infants a realitzar-la en privat a partir dels 3 anys. Pel que fa als jocs (com "jugar a metges"), cal intervenir només si hi ha desequilibri d'edat, falta de consentiment o contingut agressiu.

Coeducació i escola

La coeducació implica educar sense discriminació per raó de sexe. Actualment, el "currículum ocult" sovint perpetua estereotips. Per avançar cap a una autèntica coeducació, cal:

• Programar jocs que trenquin amb els rols tradicionals.
• Incorporar tasques domèstiques per a tots els infants.
• Utilitzar un llenguatge i materials didàctics no sexistes.
• Tenir referents masculins i femenins en l'educació infantil.