El desenvolupament sexual: conceptes i teories

El desenvolupament sexual

El desenvolupament sexual comprèn la interacció d’un conjunt de processos psicològics relacionats amb:

• La identitat i l’orientació sexual.
• Els rols de gènere.
• El desig i l’atracció sexual, el plaer, l’amor, la passió i, en general, tot allò relacionat amb la sexualitat.

En la formació de la sexualitat psicològica, tindran importància molts factors: ambientals, culturals, familiars, etc.

Gènere i sexe

• Diferències de sexe: Són les derivades de les diferències físiques i biològiques que es presenten entre un ésser masculí i un ésser femení. El sexe està determinat per naturalesa.
• Diferències de gènere: Estan basades en tradicions, valors o creences que pressuposen actuacions i comportaments diferents per a cada sexe. No són necessàriament compartides per totes les cultures. El gènere és una categoria construïda.

Diferenciació sexual i de gènere en la infància

Als pocs mesos de néixer, els bebès poden apreciar que les cares i les veus masculines són diferents de les femenines.

A partir dels 2 anys poden, per exemple:

• Utilitzar paraules diferents segons el sexe de la persona.
• Classificar en categories les persones del seu entorn.
• Assignar activitats i conductes segons el sexe.
• Assignar joguines, colors, tipus de vestits...
• Mostrar preferència per joguines tipificades al seu gènere.

Als 3 anys tendeixen a:

• Jugar a representar rols de gènere.
• Relacionar-se més amb companyies del seu mateix sexe.

Als 4 anys solen tenir judicis formats sobre quins han de ser els seus jocs i les seves joguines segons el seu sexe.

Estereotips i rols

• Estereotip de gènere: Creença, generalment admesa, que existeixen unes característiques i comportaments apropiats per als homes i uns altres per a les dones.
• Rols de gènere: Manifestacions dels estereotips de gènere en les tasques diàries.
• Els estereotips i rols de gènere es planifiquen des d’abans del naixement.
• Quan creixin, s’esperarà que es comportin de manera diferent, d’acord al seu gènere, i que les seves activitats siguin diferents.
• També es reprodueixen en les activitats, les conductes o les ocupacions.
• Se segueixen perpetuant durant el procés de socialització i en els ensenyaments escolars.

Teories explicatives

• Teories psicoanalítiques: Incideixen en la importància que exerceix en el nen o la nena la identificació amb la figura parental del mateix sexe.
• Teories de l’aprenentatge social: Destaquen el paper que els premis i els càstigs, així com l’observació i el modelatge, exerceixen en l’adquisició de conductes adequades per a cada sexe.
• Teories cognitives: Insisteixen en la importància de la socialització de nens i nenes, després d’haver quedat fermament categoritzats com a home o dona.

Les teories psicoanalítiques: S. Freud

• Fase oral (0 a 2 anys): L’activitat està en satisfer les seves necessitats orals (mamar, beure...). Aquesta fase va unida a l’instint vital d’autoconservació.
• Fase anal (2 a 3 anys): L’activitat està en la defecació. Es caracteritza pel control d’esfínters i la lluita per l’autonomia.
• Fase fàl·lica (3 a 5 anys): Explora i descobreix els seus òrgans genitals com a font de plaer. Atracció per la diferència entre el seu sexe i el sexe oposat. Comportaments característics: Complex d’Èdip, Complex d’Electra i Complex de castració. Superada aquesta etapa, s’adquireix la identitat de gènere.
• Fase de latència (6 a 11 anys): L’interès sexual disminueix. Fase de paralització del desenvolupament sexual.
• Fase genital: Es comencen a produir una sèrie de canvis hormonals que marquen la fi del desenvolupament sexual del nen i la nena. La libido deixa de centrar-se en els pares per dirigir-se a una altra persona.