Desenvolupament Social i Socialització en la Infància

Desenvolupament social i socialització

Inclou tots els processos que influeixen en la relació que una persona estableix amb si mateixa i amb els altres. Es relaciona amb els components afectius i emocionals del desenvolupament i depèn de dos factors:

• Genètics: Forma de ser des del naixement.
• Ambientals: Medi cultural, econòmic i familiar concret.

El procés de socialització

És el procés mitjançant el qual la persona es forma com a ésser únic i es converteix en membre actiu i de ple dret del grup social al qual pertany. És molt intensa durant la infància, però dura tota la vida. Permet adquirir i interioritzar pautes de convivència, relació, costums i valors.

Es distingeixen dos tipus:

• Socialització primària: Relació afectiva, personalitzada, flexible i sotmesa a la negociació en la família.
• Socialització secundària: Relació menys íntima, grupal, poc flexible i menys sotmesa a la negociació (escola, grups d'oci, esplai).

Agents de socialització

Els principals agents són la família, l'escola i el grup d'iguals. Pel que fa a l'educació incidental i les pantalles, es caracteritza per ser espontània i informal, sense objectius educatius:

1. Es dona en qualsevol context d’interacció.
2. Els dispositius electrònics ofereixen accés il·limitat al coneixement.
3. Cal controlar el nombre d’hores davant les pantalles i el tipus de continguts.

Senyals d’alarma

S’apliquen registres precisos (taules d’estimació o llistes de control) valorant: expressió i comunicació, aferrament, conducta i joc.

Teories explicatives

Teories de l’aprenentatge social (A. Bandura)

El nen adopta comportaments dels adults. L’aprenentatge per observació segueix quatre fases:

• Atenció: Expectatives del model i interès de la situació.
• Retenció: Capacitat d'abstracció per imitar la conducta sense el model present.
• Motivació: Reforços externs i vicaris.
• Reproducció: Conducta en acció adaptada a la pròpia realitat.

Teoria sociocultural (L. Vigotsky)

La llei de doble formació dels processos psicològics superiors indica que el llenguatge es produeix en dos nivells: interpsicològic (entre persones) i intrapsicològic (intern i individual).

La zona de desenvolupament proper (ZDP)

• Nivell de desenvolupament real (NDR): Activitats independents.
• Nivell de desenvolupament potencial (NDP): Activitats amb ajuda.
• Zona de desenvolupament proper (ZDP): Zona de pas on la persona més capaç proporciona ajuda ajustada.

Tècniques de modificació de conducta

• Modelatge: Observar una conducta nova en una persona significativa.
• Reforçament positiu: Premiar conductes adequades per crear vincles.
• Cost de resposta (càstig negatiu): Retirar un estímul positiu davant una conducta inadequada.
• Pràctica positiva: Practicar conductes incompatibles amb la inapropiada.
• Temps fora: Retirar l'infant de la situació per reflexionar.

Teoria psicosocial (E. Erikson)

• Nadó (0-2 anys): Confiança vs. desconfiança.
• Preescolar (2-3 anys): Autonomia vs. vergonya o dubte.
• Època escolar (3-6 anys): Iniciativa vs. culpa.

Teoria ecològica (U. Bronfenbrenner)

1. Microsistema: Entorn proper (família, escola).
2. Mesosistema: Interacció entre microsistemes.
3. Exosistema: Entorns on el subjecte no participa directament però l'afecten.
4. Macrosistema: Context cultural i social global.

Diagnòstic i dificultats socials

El TDAH és una alteració neurobiològica caracteritzada per hiperactivitat, impulsivitat i dèficit d’atenció. Altres problemàtiques inclouen l'agressivitat adaptativa, la timidesa extrema i la marginació social (exclusió de la societat).

El desenvolupament del jo

• Jo existencial: Diferenciació entre un mateix i els altres (15-24 mesos).
• Jo categòric: Comprensió de característiques pròpies com l'edat o el sexe (a partir dels 2 anys).
• Autoconcepte: Creences sobre les pròpies capacitats, format entre els 2 i 6 anys.

Avaluació i tècniques sociomètriques

L'avaluació observa l'interès grupal, la relació amb els iguals i l'educador, i el joc simbòlic. Les tècniques sociomètriques (escala de Likert, comparació per parelles, nominació) permeten elaborar un sociograma per analitzar l'estructura de relacions del grup.