Determinisme cosmic

Clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 1,58 KB

Estoïcisme (obra de diferents autors)
Període fundacional (Zenó, Cítion, Cleantes), estableixen les bases.
Introducció a Roma, i l'estïcisme 9 o imperial(sèneca).
Admiren l'autodomini socràtic. 3parts:
física, l'Univers com a ésser viu integrat per dos principis: matèria passiva i una ànima activa que li dóna força, vida i sentit. Identifiquen l'Univers amb Déu. El savi és quicomprèn i esdevé i ho accepta.
lògica, el logos és el principi actiu que regeix el cosmos, és el llenguatge i raó.
ètica, l'acceptació del que s'esdevé i en l'absència de desig. Tot el que succeeix està regit pel logos i l'acceptació daket destí és el millor camí ètic. L'home només pot trobar l'acceptació de l'ordre cosmic. La llibertat no fos res més que conèixer el que s'esdevindrà i acceptar-ho.
APATHEIA (absència de passions o desitjos)



Escepticisme (fundador Pirró i Timó)
res no es pot coneixer amb exactitud i certesa. Els sofistes mantenien actituds escèptiques, Gòrgies.
No hi ha cap fonament racional per a preferir una pauta de conducta o una acció moral.

Entradas relacionadas: