Dialectes del català: blocs i variants geogràfiques

Distribució geogràfica de la llengua catalana

La llengua catalana es compon de diverses variants geogràfiques distribuïdes en quatre estats: Espanya, França, Itàlia i Andorra. Els territoris de parla catalana tenen una extensió d'uns 60.000 km² i hi viuen 13 milions de persones. Són els següents:

• Estat espanyol: El Principat de Catalunya, el País Valencià (tret de les comarques occidentals), les Illes Balears i les Pitiüses, la Franja de Ponent (zona fronterera entre Catalunya i Aragó) i el Carxe (regió de la província de Múrcia que limita amb Alacant).
• França: La Catalunya del Nord (les comarques del Rosselló, el Vallespir, el Conflent, l'Alta Cerdanya i el Capcir).
• Itàlia: La ciutat de l'Alguer, a l'illa de Sardenya.
• Principat d'Andorra: Situat al nord de Catalunya.

Els blocs dialectals del català

El català es divideix en dos grans blocs dialectals: l'oriental i l'occidental. Les diferències generals que separen els dos blocs són, sobretot, de tipus fonètic:

• L'existència de la vocal neutra només en l'oriental (casa, pare).
• La distinció entre o i u àtones en l'occidental, que neutralitzen en u en l'oriental (posar, suar).
• La presència de e tancada en molts mots en l'occidental (ceba), que en l'oriental és oberta (ceba).

Dialectes del bloc oriental

• El rossellonès o septentrional: Alguns dels trets més representatius són la desinència -i de la primera persona del present d'indicatiu (canti) o la negació amb la partícula pas (ell ho sap pas).
• El central: Els trets més importants són l'increment en -eix dels verbs incoatius (serveix) o la pronunciació en -u de la desinència de la primera persona d'indicatiu (canto/u/).
• L'insular o baleàric: Els trets més destacats són la manca de morfema en la primera persona del present d'indicatiu (cant) o l'adopció de les formes es, sa, s', sos i ses de l'article determinat.
• L'alguerès: Els trets més remarcables són lèxics: arcaismes (gonella, faldilla), sardismes (babo, pare) i italianismes (assai, bastant).

Dialectes del bloc occidental

• El nord-occidental: Alguns dels trets més destacats són el manteniment de l'article lo/los, propi del català antic (lo pare) o l'increment en -ix dels verbs incoatius (patix).
• El valencià: Els trets més remarcables són la pronunciació de la -r final en la majoria de mots o l'acabament en -e de la primera persona del present d'indicatiu (cante).