Dialectes occidentals del català: característiques i subdialectes

Resumen

El document descriu els parlars occidentals del català, que s'estenen per diverses comarques de Catalunya, Aragó i el País Valencià, i els dos dialectes que els formen: el nord-occidental i el valencià. A més, detalla les característiques de cada subdialecte, com el pallarès, el ribagorçà, el tortosí i el valencià, amb exemples de fonètica, morfologia i lèxic.

Puntos clave

Els parlars occidentals del català s'estenen per comarques de la Ribagorça, els Pallars, Andorra, l'Alt Urgell, la Noguera, la Segarra, l'Urgell, el Segrià, les Garrigues, el Priorat, la Terra Alta, el Baix Ebre i el Montsià, entre d'altres.
Estan formats per dos dialectes: el català nord-occidental i el valencià.
El català nord-occidental es parla a les comarques interiors del Principat, la Franja de Ponent, la Ribera de l'Ebre i el nord del País Valencià.
El pallarès conserva la sonorització dels demostratius (aquest > aguest) i usa la partícula cap per negar.
El ribagorçà presenta el grup -ACT > -eit (factu > feit) i la tendència a acabar moltes paraules en -o.
El tortosí és un parlar de transició que anuncia característiques del valencià, com les formes de subjuntiu en -iga (vaiga, àniga).

Resumen generado con IA a partir del documento. Ponte a prueba

Els Parlars Occidentals del Català

S’estenen per les comarques de la Ribagorça, els Pallars, Andorra, l’Alt Urgell, la Llitera, la Noguera, la meitat occidental del Solsonès, la Segarra, l’Urgell, el Segrià, el Baix Cinca, les Garrigues, el Priorat, la Terra Alta, el Matarranya, el Baix Ebre, el Montsià, i a les comarques catalanòfones del País Valencià. Aquesta varietat està formada per dos dialectes que veurem tot seguit:

El Català Nord-Occidental

És el dialecte parlat a les comarques interiors del Principat, la Franja de Ponent a l’Aragó, la Ribera de l’Ebre, i a més el nord del País Valencià.

Subdialectes del Català Nord-Occidental

El Pallarès

Evolució de les palatals fricatives sonores /j/ sense consonantitzar: mai (maig), maió (major)...
Demostratius amb formes sonoritzades: aquest > aguest...
El verb ser fa el present d'indicatiu amb les formes tu és (2a), ell é (3a).
Ús de la partícula cap per a negar: é cap veritat (no és cap veritat).

El Ribagorçà

El grup –ACT > -eit, per exemple: factu > feit.
Tendència a acabar moltes paraules en -o: molto...
Palatalització dels grups oclusiva + lateral en posició inicial i intervocàlica: fllor, fllama,...
Imperfet d’indicatiu amb v-: partiva....

El Tortosí

És un parlar de transició que anuncia moltes característiques del valencià.

Els verbs de la 2a i 3a conjugació, incrementen en –iga les formes de present de subjuntiu: vaiga, àniga, dòrmiga,...

El Valencià

Vocalisme:
- 7 vocals tòniques i 5 àtones.
- Articulació creixent del diftong ui: cuina, buida.
- La /e-/ àtona inicial en els grups /es-/, /en-/, /eix-/, es fa /a-/. Emportar-se > amportar-se...
- Assimilacions vocàliques: sancer, llauger.
- La /o-/ àtona inicial tendeix a diftongar-se en /au-/: obert > aubert, aulor, aufegar,...
Diferenciació entre b/v.
La –d- intervocàlica sol desaparéixer en els grups provinents de –ATA i –ATORE: vesprada...
Conservació del plural –ns dels antics proparoxítons: hòmens.
Predomini de la solució –ea < -ITIA, perea peresa.
Adopció de les formes incoatives amb –ix.
Freqüència de formes velaritzades analògiques en verbs de la 2a i 3a conjugació: cullga, tusca, lligga,...
Pèrdua de la –v- en l’imperfet d’indicatiu: cantaves > cantaes.
Manteniment de les formes cultes dels numerals: quint, sext, sèptim,...
Numerals: huit, désset, díhuit...
Ús abundant de diminutius: nuet, homenet, blaneta,...
El pronom hi no és viu.
Els diminutius amb –et són molt usats.
Presenta arcaismes: fenoll, raïl, colp, brial,...
Castellanismes: entonces, tenedor, cepillo, antes, ahorrar,...

Preguntas frecuentes

Quins són els dos dialectes dels parlars occidentals del català?

Els parlars occidentals del català estan formats pel català nord-occidental i pel valencià. El document detalla també els subdialectes que pertanyen al nord-occidental, com el pallarès, el ribagorçà i el tortosí.

Quina característica té el ribagorçà?

El ribagorçà presenta el grup -ACT > -eit, com en factu > feit, i una tendència a acabar moltes paraules en -o. També té palatalització dels grups oclusiva més lateral i un imperfet d'indicatiu amb v-.