La Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930): Causes, Etapes i Conseqüències

La Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)

La Dictadura de Primo de Rivera va ser un règim autoritari instaurat a Espanya després del cop d’estat del 13 de setembre de 1923. Aquest cop va ser liderat pel capità general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, amb el suport del rei Alfons XIII i d’una part de la societat. El seu objectiu era posar fi a la inestabilitat política i social del període anterior, eliminant el caciquisme i la corrupció. Tot i que es va presentar com un règim temporal per regenerar Espanya, es va allargar durant set anys i es va dividir en dues etapes principals: el Directori Militar (1923-1925) i el Directori Civil (1925-1930). La pèrdua de suports va portar al seu final el gener de 1930.

El Directori Militar (1923-1925)

Durant aquesta primera etapa, Primo de Rivera va governar amb un consell de generals. Es va suspendre la Constitució de 1876, es van dissoldre les Corts i es van prohibir els partits polítics. Es va instaurar un règim d’ordre amb una forta repressió contra obrers, nacionalistes i opositors polítics. La premsa va ser controlada mitjançant una política de censura. Per combatre el caciquisme, es van dissoldre ajuntaments i es van reemplaçar per autoritats designades, però sense una democratització real del sistema. L’èxit militar en la guerra del Rif, resolta amb el desembarcament d’Alhucemas el 1925, va reforçar l’estabilitat del règim. A les Illes Balears, es va viure una forta repressió del catalanisme i el republicanisme, amb la dissolució d’entitats culturals i polítiques.

El Directori Civil (1925-1930)

Amb el Directori Civil, Primo de Rivera va intentar institucionalitzar el règim. Es va crear l’Assemblea Nacional Consultiva, un òrgan sense poder real i amb membres designats. També es va fundar la Unión Patriótica, un partit únic sense ideologia definida que donava suport al règim. En l’àmbit econòmic, es van impulsar infraestructures i la nacionalització de sectors estratègics, generant un creixement inicial. No obstant això, la crisi de 1929 va debilitar l’economia i va reduir el suport al règim. A les Balears, les elits conservadores van continuar dominant la política local, adaptant-se al nou sistema sense grans dificultats.

El Final de la Dictadura i la Transició

El final de la dictadura es va precipitar per la pèrdua de suports. L’exèrcit, un pilar fonamental, es va distanciar del règim. La burgesia catalana i els empresaris també van retirar el seu suport, descontents amb la gestió. Davant l’augment de l’oposició, el gener de 1930, Primo de Rivera va dimitir i es va exiliar. El general Berenguer va ser nomenat en el seu lloc, instaurat la "Dictablanda", un intent de retorn a la legalitat constitucional que no va satisfer ningú.

L’Oposició i la Proclamació de la República

L’oposició republicana es va organitzar en el Pacte de Sant Sebastià (1930), on es va pactar la fi de la monarquia i la instauració de la república. El govern de Berenguer va fracassar en el seu intent de normalitzar la situació. L’abril de 1931, el nou govern de l’almirall Aznar va convocar eleccions municipals. El 12 d’abril, els resultats van mostrar un clar rebuig a la monarquia, amb victòries republicanes a les principals ciutats. Això va precipitar la sortida d’Alfons XIII i la proclamació de la Segona República el 14 d’abril de 1931, posant fi a la Restauració Borbònica.

Context Socioeconòmic i Cultural

• Economia: Predomini agrícola amb desigualtats (latifundis i minifundis). Industrialització concentrada a Catalunya i el País Basc. Crisi econòmiques i conflictes laborals. Obres públiques i proteccionisme sota Primo de Rivera.
• Societat: Aristocràcia i burgesia enfront del proletariat i jornalers. Creixement del republicanisme, socialisme i anarquisme. Analfabetisme elevat; reforma educativa amb la Segona República.
• Cultura: Generació del 98 i del 27; creixement de la premsa i el cinema. Impuls cultural republicà (Residencia de Estudiantes, Misiones Pedagógicas).
• Gènere: Paper tradicional de la dona; accés limitat a educació i feina. El feminisme i la lluita pels drets (Clara Campoamor, vot femení el 1931) van guanyar força. Millores en drets i participació política durant la República.