Dictadura de Primo de Rivera i Regnat d'Alfons XIII

La Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)

La dictadura de Primo de Rivera és el període històric entre 1923 i 1930, dins del regnat d'Alfons XIII, on se substituí el sistema de la Restauració per una dictadura militar. Les causes foren, principalment, la inestabilitat política, la crisi de 1917, el problema del Marroc amb el desastre d'Annual i els conflictes socials. Primo de Rivera va obtenir el suport d'Alfons XIII, va dissoldre les Corts i va suspendre la Constitució de 1876.

La dictadura està dividida en dues etapes:

• El directori militar (1923-1925)
• El directori civil (1925-1930)

A la primera etapa es va perseguir el caciquisme, es va crear la Unió Patriòtica, un moviment polític conservador a manera de partit únic, i es va produir una onada anticatalanista, perseguint la cultura i les institucions catalanes. També es va crear una milícia per restablir l'ordre públic anomenada Somatén i, al Marroc, es va controlar el territori a partir del desembarcament d'Alhucemas el 1925 i la victòria sobre Abd-el-Krim.

La segona etapa, el directori civil, gaudí de l'èxit militar al Marroc i de nombrosos èxits econòmics gràcies als "feliços anys 20". L'Estat va intervenir en l'economia i van augmentar les obres públiques, es va dur a terme un fort proteccionisme i es van establir monopolis. Cap al final, l'oposició va augmentar, especialment per part dels republicans, els nacionalistes, una part de l'exèrcit i gran part dels intel·lectuals i estudiants. La pèrdua de popularitat i la crisi de 1929 van provocar la dimissió de Primo de Rivera el 1930 i el seu exili.

Es van succeir dos governs militars, de Berenguer i d'Aznar, però amb la signatura del Pacte de Sant Sebastià el 1930 entre republicans, socialistes, catalanistes i la UGT, i els intents d'alçament republicans, es va acabar per convocar eleccions municipals el 1931 amb victòria dels republicans a les ciutats, cosa que produí l'abdicació d'Alfons XIII i la proclamació de la II República el 14 d'abril de 1931.

El Regnat d'Alfons XIII (1902-1931)

El regnat d'Alfons XIII és el període històric entre 1902 i 1931 on s'ubica també la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) i on entrà en crisi el sistema canovista i la monarquia parlamentària. Arran de la crisi de 1898 i la pèrdua de les colònies de Cuba, Puerto Rico i Filipines, s'inicià un moviment regeneracionista pel pessimisme existent i amb la voluntat de realitzar reformes que modernitzessin el país. El nou líder del partit Liberal fou Canalejas i, del partit Conservador, Maura.

Tres foren els principals problemes del període:

• La situació al Marroc
• L'esclat de la I Guerra Mundial
• La crisi de 1917

Maura va enviar tropes per protegir el Marroc i això ocasionà incidents a Barcelona, amb protestes dels obrers catalans. La repressió contra ells originà la Setmana Tràgica el 1909, que provocà la destitució de Maura. A la I Guerra Mundial, Espanya va romandre neutral. La guerra va provocar un creixement econòmic gràcies a les exportacions i la indústria naval, cosa que ajudà a fer davallar el deute estatal. Els preus van augmentar i provocaren conflictes socials i un augment del sindicalisme.

A la crisi de 1917 s'uniren les queixes de l'exèrcit contra els polítics i una vaga general amb nombroses protestes obreres, especialment a Andalusia i Catalunya. Al Marroc, el 1921, es va produir el desastre d'Annual, on les tropes espanyoles van ser derrotades per Abd-el-Krim. Tota aquesta situació d'inestabilitat va enfonsar més el sistema polític i, el 1923, Primo de Rivera, capità general de Catalunya, va donar un cop d'estat, decretant l'estat de guerra. Primo de Rivera va obtenir el suport d'Alfons XIII, va dissoldre les Corts, va suspendre la Constitució de 1876 i s'inicià així la seva dictadura entre 1923 i 1930.