Diferències entre Joc i Esport: Guia per a l'Instructor
Enviado por Anónimo y clasificado en Deporte y Educación Física
Escrito el en
con un tamaño de 3,7 KB
Definicions de Joc, Esport i Educació Física
El joc: Prové del llatí 'iocum'. Es defineix com una forma d'expressió infantil (Guttan), una acció lliure amb un fi en si mateix (Sterv) o una acció d'ocupació lliure que es desenvolupa dins d'uns límits espai-temporals i segons unes regles obligatòries lliurement acceptades (Huizinga). És una activitat que genera plaer amb una finalitat en si mateixa.
Esport: Situació motriu subjecta a regles que defineixen una competició; no són actes lliures i improvisats. És un fet institucional i una motricitat lúdica competitiva aprovada per la institució.
Diferències principals
- 1. Finalitat: El joc té com a finalitat entretenir i divertir, mentre que l'esport busca guanyar.
- 2. Competició: En el joc, la competició la genera el medi; en l'esport, la competició és la base.
- 3. Regles: Les regles del joc són pactades, mentre que les de l'esport són estrictes i estàndards.
- 4. Espontaneïtat: El joc és una activitat espontània; en l'esport hi ha un entrenament sistemàtic.
- 5. Edat: El joc no té límit d'edats, però l'esport està limitat per edats.
- 6. Estructura: El joc té estructura interna, mentre que l'esport té estructura interna i externa.
Educació Física
L'Educació Física és l'educació a través del moviment per assolir els objectius mitjançant jocs, esports, dansa, etc. És una part de l'educació general que utilitza de manera sistemàtica les activitats físiques.
Característiques dels jocs
- Evadir: Aïllar-te dels problemes personals.
- Educar: Formar persones.
- Motivar: Ganes de fer alguna cosa.
- Divertir: Passar-s'ho bé.
- Respectar: Tenir empatia.
- Activitat Universal: Per a totes les edats i sexes.
Qualitats d'un bon instructor
- Ser un bon exemple: No és necessari un cos perfecte, però sí ser un instructor model. Si falta energia o hi ha mal humor, els alumnes no voldran veure's reflectits.
- Ser espontani i natural: Cada instructor ha de tenir el seu propi estil.
- Bon comunicador: Transmetre informació en el transcurs de la classe.
- Comunicació verbal: Molta informació auditiva. Quanta més informació i referències per a l'alumne, millor. Si es parla i es crida sense pausa, disminueix el nivell d'atenció. Les indicacions auditives inclouen: 1. Indicacions tècniques, 2. Orientació espacial, 3. Muntatge musical i 4. Motivació.
- Comunicació visual: A través de gestos o expressions facials; pren gran importància si no es disposa de micròfon.
- Posseir força i resistència.
- Tenir sentit del ritme: Domini musical.
- Ser carismàtic: La funció és animar-los amb una actitud positiva, mostrant sempre el millor somriure.
- Ser creatiu: La creativitat ve donada per la recombinació de passos ja inventats.
- Gaudir amb el treball: És la millor manera de motivar la gent. Si el que estàs fent t'agrada, es nota.
- Ser professional: Adquirir els coneixements suficients i inspirar confiança als alumnes.
- No ser egocèntric: Tot instructor ha de tenir sempre present en la seva ment que ell està al servei dels alumnes.