El dinar campestre: Anàlisi i influències de Manet

Descripció formal

Manet distribueix la composició en tres plans horitzontals sobreposats: a sota hi ha una panera amb fruites, pa i els vestits de les dues dones; al centre, una dona nua que mira fixament l’espectador i dos homes vestits, i darrere d’aquests, una altra dona, vestida amb roba interior, remullant-se en un rierol. Les tres escenes queden incloses al triangle compositiu format per la perspectiva lineal, el punt de fuga de la qual es troba al petit tros de cel pintat a la part alta de la tela. Una part de la crítica hi ha vist una manca d’unitat i una certa dispersió en els diferents elements, sobretot en l’escena central, on cada personatge sembla aïllat en el seu món, pel fet que no es miren entre ells. Les figures són planes, superposades al paisatge, sense clarobscurs i sense línies que en destaquin els contorns. El color absorbeix tant la llum com les ombres, a partir de les diferents gradacions tonals. Manet és capaç de reproduir l’ombra d’un arbre i d’aconseguir la transparència del rierol utilitzant només la riquesa tonal del verd. Per aconseguir un contrapunt lumínic, el pintor francès va utilitzar el negre i el blanc com a colors predominants en les figures centrals.

Temàtica

Titulada inicialment El bany. El dinar campestre reflecteix una escena quotidiana en la qual se’ns mostren, en primer terme, el seu germà Eugène i la seva model preferida, totalment nua i mirant directament a l’espectador. Al fons, una altra dona, desconeguda, es banya al rierol. Presentada al saló oficial del 1863, la pintura no hi va ser admesa i va passar a formar part de l’extens cartell del Saló dels Rebutjats. El motiu de la crítica va ser la nuesa injustificada de la dona, pel fet de no tractar-se d’una escena mitològica. També va ser motiu de burla el fet que les diferents figures no semblessin tenir relació entre elles.

Models i influències

Els models bàsics que va tenir Manet van ser: El judici de Paris - Rafael, El concert campestre – Giorgione i Ticià. Rep influència dels clàssics, dominada per la pintura veneciana del s. XVI i pel Barroc espanyol (Velázquez). Admirat pels impressionistes pel seu tractament de la llum i color. La seva composició a mena de collage, suposa l’origen dels plantejaments espacials de Cézanne i del Cubisme.