Discurs brutus i Març antoní

Discurs de Brutus

- Diatriba: ''Estimes més a César o, a Roma?''

- Disjuntives i distributives

- Qui no vulgui escoltar, que marxi. Per + atenció divideix ciutad. Entre oradors.

- Públic→''romans, amics, compatriotes''= VOCATIUS (el situa al mateix nivell que ell)

-''Així; qué us estimeu més,

   A. q Cèsar visquès però que nosaltres moríssim?''

       Amb consid. Sentimental + xrò conseq. Pràctica -

   B. q Cèsar morís i vosaltr. Visquéssiu com homes lliures?''

      Consid. Sent. - conseq. Pract. +

- Estruct. 3 paral·lelismes, 3 oracions amb mateixa resp.

- Garatía→ paraules, prestigi i amor

-Voluntat com home de mesura, equilibri i seny, diu que ha actuat amb el just terme que pertoca.

(''No s'ha rebaixat res de la glòria de Cèsar ni s'han exagerat els seus delictes pels q ha mort'')

- Equanimitat.→ ''Conservo aquesta daga x quan la meva nació cregui q la meva mort es nesessària.'' 

- En la presentació de M.A destaca la convivència amb ells pg se li promet lloc a la República.

Discurs Març Antoní

- ''Vinc a sepultar a César, no a lloarlo''

   Afirma que ve a soterrar a un amic, no exaltar una figura.

- ''El mal que fan els homes sobreviu deprès d'ells i el bé sovint queda enterrat amb els seus ossos''

   La gent record - que +

- La maledència triomfa x sobre de la lloança.

- Qual a Brutus d'honorable i als conspiradors x deprès donar-li la volta. La insistència de M.A en l'honorabilitat dels altres i amb l'acte crapulós, té efecte contrari del que es diu. + repetició d'estructures i adjectius.

- Diu q César ha beneficiat amb els seus actes a Roma;conquestes i enrequiment públic en forma de tresors i esclaus i q durant les festes rebutja la corona 3 cops → M. A vol desmuntar l'arg. De Brutus sobre l'ambició personal de César.

- Brutus → brutalèsia ''Oh seny, te'n has anat cap a les brutes bèsties.''

- Molt sentimental

- Fa ref. A la fugacitat de la fama i l'inconstància de l'home; ''Ahir, la paraula de César podia afrontar el món. Ara reposa aquí i ni el més pobre el reverència.''

- Al·lusió al Testament de César. No llegeix públicament x interesar-los. ''El ploraríeu, us faria embogir''

- Equiparació a una realitat sagrada ''Voldriéu un cabell x relíquia''

- Ferides = forats sanguinosos

- Es defineix x l'oposat a Brutus: ''no s'hi identifica''

- Diu el contrari del que pretén; ''vull incitar-vos a la insurrecció''

- Al final → CAPTATIO BENEVOLENTIAE + Afirmació conspiradors honorables xrò ell no es un orador experimentat, si no un home que no te dó x la paraula ni el convenciment.

Discurs oratori clàssic

1. Exordi→ Intró q pretén captar l'interés i atenció del públic.
2. Proposició→ Enum. Del tema.
3. Divisió→ Enum. Apartats o qüestions.
4. Confirmació→ Proves o arguments que recozin la tesi.
5. Refutació→ Demostració de la falsetat o inconsistència dels arguments en que es basa la tesi contrària; o bé objeccions en la propia.
6. Epíleg→ Conclusió on es sintetitzen idees.
7. Perorarció→ Pronunciar efectivament el discurs 

Text argumentatiu

  1. Intenció comunicativa

  - Accions per convèncer x arguments

  - Tesi = idea que defensa l'emissor

  - Subjectivitat

  2. Models (articles d'opinió, discursos, debats, publicitat, assajos...)

  3. Recursos llingüístics

  - Arguments = proves x defensar (exempl, autoritat, comparació...)

  - Verbs tipus: pensar, opinar...

  - Oració composta x subordinació causal o consecutiva

  - Connectors lògics

  - Lèxic culte i especific en argument. Científic, estandard en la resta.

  4. Estructura

  - Plantejament problem.

  - Formulació tesi/idea central.

  - Expo arguments

  - Exemples

  - Conclusió

  5. Registre→ Estàndard/culte (depèn situació i receptor)

  6. Funcions del llenguatge→ Poètica i referèncial