Distinció de la ment i el cos de Descartes

Havent-me donat Déu una gran inclinació a Creure que les idees.1)--Tinc coneixement de tot allò que Entenc de forma clara i distinta, en particular de la geometria, atès que Déu No enganya.--Tinc la capacitat de conèixer també coses particulars sobre el món Físic, perquè si bé sobre aquestes coses és més fàcil confondre’s, com que Déu No m’enganya  no permetria que no tinguésni Tan sols lapossibilitat de corregir els meus errors. 3) <<s’ha d’admetre Que les coses corporals existeixen>>à Dubte cartesià sobre El món extern. Cogito.--Claredat i distinció com a marques del coneixement Cert.--Una prova de l’existència de Déu.--La  Bondat  i  omnipotència  Divina  no  és  Compatible  amb  què  Puguem  estar enganyats de forma General si fem un ús curós de les nostres capacitats intel·lectuals.////

Ara que sé que totes les coses que Concebo clarament i distintament Déu.--1) Aquest fragment conté un argument a favor del dualisme (que la ment i el cos Són dues coses diferents) (ii) Descriure, d’una manera o altra, l’argument Següent:  (iia) És possible concebre la Ment com distinta del cos (iib) Si dues coses es poden concebre de forma Distinta, aleshores podria existir l’una sense existir l’altra. (iic) Per tant, La ment podria existir sense que existís el cos (iid) Per tant, la ment i el Cos no són la mateixa entitat.3)--Les nocions De claredat i distinció,     (iib)   El cogito i com aquest estableix L’existència de l’ànima com a cosa pensant    (iic)   El cos com a cosa Extensa     (iid)   La idea que allò que es pot concebre com Distint, és distint (l’omnipotència de Déu garanteix això).