Dret financer

L'INDOEUROPEU I ELS PRINCIPALS GRUPS

DE LLENGÜES INDOEUROPEES

1 L'indoari: el sänscrit, l'hindi, les llengües de l'Índia i els parlars gitanos.

2 L'irànic: l'avèstic i el persa.

3 El tocari.

4 L'hitita.

5 L'armeni.

6 L'albanès.

7 El grec

8 L'itàlic: l'osc, l'umbre i el llatí.

9 Leslau: el rus, l'ucrainès, el bielorús, el polonès, el rec, l'eslovac, l'eslovè, el bugal,

el serbi, el croat i el macedoni.

10 El bältic: el lituà i el letó.

11 El germânic: "islandès, el noruec, el suec, el danès, l'anglès, el neerlandès i alemany.

12 El cèltic: 'irlandès, l'escocès, el Gal-lès i el bretó.

GEOGRAFIA DE LA ITÀLIA ANTIGA

• formada per dues unitats ben definides:
  • sector constituit per la península Itàlica i les illes de Còrsega, Sardenya i Sicília
  • sector continental limitat per la cadena dels Alps i per la vall del riu més cabalós d'itàlia, el Po, ja que recull les aigües abundoses del desglaç de les neus alpines.

LA MONARQUIA ROMANA

El període de la monarquia segons la tradició

segons la llegenda Romul va fundar Roma el dia 21 d'Abril del 753 aC i en va ser el primer rei.

Després d'ell-- sis més i la monarquia va durar, en total, mes de dos cents anys.

Ròmul, Numa Pompili, Tulus Hostil, Ane Marcí, Tarquini Prisc, Servi Tuli i Tarquini el Superb.-- cadascun d'aquests monarques li és assignat algun pas en la historia de la formació i l'engrandiment de Roma.

• Ròmul-- fundació de la ciutat i primera organizació de la societat romana: crea lloc d'asil on aplegaven els fugitius d'altres llocs, per augmentar la població, trama el rapte de les sabines comunitat amb poques dones (a causa d'aquest fet, els romans es van unir amb els sabins).

Els sabins, al cap d'un temps, van declarar la guerra als romans. 

• Numa Pompili -- organitza la religió, creant els col-legis sacerdotals i reformant el calendari, de Déu mesos a dotze.
• Tul-lus Hostili -- guerrer i va destruir Alba Longa, la ciutat metròpolí que havia fundat Julus.
• Anc Marcí--organizar cerimònies religioses i els sacerdocis,i va augmentar el territori ROMà en direcció al mar.
• Tarquini Pisc--dessecar es aiguamolls que hi havia a l’espai que mes tard seria ocupat pel forum, entre els turons de la ciutat, construint una gran claveguera=Cloaca Maxima, que desembocava al Tiber.
• Servi Tulli --organizar en classes la societat romana segons la riquesa , i va dotar la ciutat de les primeres muralles.
• Tarquini el Superb-- estén els dominis romans pels voltants del Laci., però acaba sent destronat.

La tradició explicava que la causa directa de l'expulsió dels reis havia estat la violació de Lucrècia.

Sext Tarquini viola Lucrecia—> inici república al expulsarlo al 27aC

ELS ORÍGENS DE Roma

L'emplaçament originari de la primitiva Roma, a la vora del Tiber abans de desembocar a la mar i a prop del turó anomenat Palatí, feia esperar que amb el pas del temps esdevindria la capital més important de l'antiguitat.

Història Romul i Rem.

Roma del segle vi aC al vi aC

• Suggerent q lorigen de Roma, ciutat dels set turons sigui obra de set reis

• 1ra comunitat romana establerta al Palatí i altres comunitats ocupen els altres turons propers fins a formar la lliga “Septimontium”

• Sabins suneixen a aquests pobles —> son envaits pels etruscs ( poble assentar al nosd de la costa tirrènica, dedicats a artesania i comerç.

• Segurament el domini etrusc va acabar a la fi del segle vi aC arran d'una revolta de la comunitat llatinosabina que formava el patriciat, l'oligarquia dominant.

LA FAMÍLIA

Originariament,-- servia per designar el conjunt d'esclaus -- servidors que vivien sota un mateix sostre

oposició a la paraula gens,'clan'"—>el grup de tots els qui tenien llaços familiars amb un avantpasat epònim per via masculina.

Gens va adoptar el significat de família, descendència, raça i, fins i tot, nació.

El concepte de família—> varia al larg de la historia de Roma; per això nosaltres ens referirem a la seva estructura al final de l'època republicana (segle I aC).

La Llei de les XII Taules—> família i propietat eren els fonaments de la societat. 

família i domus—> designen jurídicament el concepte de família

Família—> tots els descendents directes d'un mateix avantpassat que porten el mateix nomen: els fills i les filles, els fills dels fills -no pas els de les filles, que pertanyen a la família dels seus marits-, etc. 

Domus—> conjunt dels anteriors més els parents sobrevinguts: l'àvia, la dona, els fills i els marits de les filles, les dones dels fills, etc. Fins i tot, família pot significar el conjunt dels qui viuen sota un mateix sostre, inclosos els esclaus.

EL PATERFAMILIAS

cap de famlia, gaudia de la patria potestas devers els fills, —> exercir influência omnímoda, fins que moria, sobre tots els fills no emancipats. 

jurídicament—>fill depenia del seu pare, mentre aquest era viu

les filles—>, quan es casaven passaven a dependre de la família del marit.

- El ius uitae necisque o dret sobre la vida i la mort dels fills—> dret que tenia el pare de reconeixer com a propis els nounats o de rebutjar-los. Infant a terra—> si el pre l’agafa i l’alça sel queden sinó el deixen a la intemperie fins q mori o algú sel quedi com a esclau

- El ius vendendi o dret a vendre els fills i les filles—> fill venut pel seu pare com a esclau i el nou amo l'alliberava, el fill tornava a romandre sota la pàtria potestat del pare, que podia tornar-lo a vendre

successivament fins a tres vegades

-El ius patrimonii o dret pel qual només el paterfamilias podia posseir béns patrimonials i fer-ne el que volia—>fills no en disposaven fins a la mort del pare—> impediment doperació financera, independentment de l'edat que tinguessin.

-El ius exheredes faciendi o dret a desheretar els fills—>.El pare repartia l'herência entre tots els fills i les filles solteres o vídues, i es veia amb mals ulls el fet de desheretar-ne algun. 

LA DONA

• treball amb menys condicions 

• vida de la dona romana lliure en funció dels barons

• filla, esposa, mare de família, vídua—> autonoma pero sota tutela

• vestals—> al arribar a la pubertat es lliuraven de la tutela mulierum

• escola primaria

• casar a partir del 12 amb consentiment pare

• no pot dedicar ofici propi dhomes, vida política

• cap poder sobre els fills

• casada—> partia potestas sogre o marit

• a partir del segle II aC—> conserva propietat i dret a divorci

Adopció I Emancipació

• volien q perdures el nom i es permetia si no tenien fills

• sempre nois i prenien nom del pare adoptiu 

• es divorciaven de les dones embarasades x cedirseles als seus amics i després es tornaven a casar quan ja havia nascut el nen

• nois 17 anys—> abandonen domicili familiar 

PRIMERA REPU—> 509-272 aC

ORGANS GOVERN

• censors—> cada 5 anys, clasifiquen ciutadans segons la seva fortuna

• consols—> maxims representants poder executiu. Convocaven i presidien el senat, proposaven aprovació de lleis, comendaven lexercit i gestionaven finances

• edils—> qüestions administratives

• qüestors—> finances publiques

• tribuns de la plebs—> representants poble no patrici

• dictador i mestre de cavalleria—> suspensió de tota la resta per aconseguir una acció mes efectiva

ORGANS JUDICIALS

• pretors—> 16, 2 classes, administraven justícia , gran importancia en la creació del dret Roma

ORGANS LEGISLATIUS

• senat—> 600 membres, máxim organ de representació de la constitució republicana

• assamblees o comicidis—> assamblees populars de caractes deliberatiu

PRIMER TRIUMVIRAT

• constitució republicana salvada x cícero 63aC al descobrir conspiració de Catilina

• Pompeu, Cesar i Cras—> pacte secret “triumvirat” —> govern tripartit (60aC), caracter no oficial—> repartirse províncies

• Mor Cras—> Cesar i Pompeu senemisten 

• Pompeu—> intenta governar sol—> Cesar torna de la conquesta de les Gal.Lies i traspassa el riu Rubicó per enfrentarse als partidaris de Pompeu —> els derrota a Munda i sacaba la Guerra Civil 

DICTADURA CESAR

• Basa exit en 3 pilars—> fidelitat soldats veterans que reben terres com a recompensa. Suport Classe social dordre eqüestre. Prestigi en la simpatia dels plebs—> amb tot aixo es anomenat dictador vitalici

• acumula carrecs—> cesor, pontifer maxim i imperator

• sinteressa per problemes com la reforma del calendari

• calendari julià dura fins 1582

• aristocrates consideren Cesar un opresor de les velles llibertats republicanes

• nobles—> organitzen conjura i assassinen Cesar al març del 44 aC

SEGON TRIUMVIRAT

• mor Cesar—> lluites entre sistema república i partidaris de Cesar  segueixen

• Octaví, Març Antoní i Lepid—> formen segon triumvirat de 5 anys

• Triumvirat innaugurat amb proscripcions com la de Sul.La 

• 1ra víctima—> Cicerò

• Triumvirs eliminen els assassins de Cesar

• M Antoní i Octaví—> pacte de casament de M antoní amb Octàvia

• M Antoní—> repudia Octàvia i marxa amb Cleopatra—> es casen el 37 aC

• Octaví—> inicia guerra on acusa M Antoní de voler convertir limperi ROMà en una monarquia hel.Lenistica amb claopatra 

• esclata Guerra Civil a Accium am 31 aC—> M ant i Cleo marxen a Egipte perseguits per Octaví

• M Antoní—> es suicida abans q arribi Octaví i mes tard ho fa Cleopatra—> FI República ROMANA

• Egipte—> passa a ser controlat x Roma—> Octaví administra el mon considerat civilitzat