Què són els Drets Humans? Guia completa i característiques

1. Què són els drets humans?

Quan parlem dels drets humans ens referim a aquelles llibertats i drets bàsics que tota persona té pel sol fet de la seva condició humana, independentment del que diguin les lleis vigents i de la seva situació social, ètnia o nacionalitat. Són els drets que cada home i cada dona tenen per la dignitat que els atorga el fet de ser persones. Per això també se'ls anomena drets de l'home, drets de la persona o drets fonamentals.

Amb la mateixa expressió també ens referim habitualment a aquells drets que van ser proclamats per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 10 de desembre de 1948 amb el títol de Declaració Universal dels Drets Humans, i que es recullen en molts altres acords o convenis internacionals posteriors. Aquests drets no són, lògicament, atorgats per l'ONU, sinó uns drets que ja existien, derivats de la dignitat de la persona, i que els Estats signants de la Declaració van reconèixer solemnement.

Aquella proclamació va significar un pas extraordinari de la humanitat en el seu esforç per aconseguir una convivència pacífica entre les persones, basada en el respecte a la dignitat de tots els éssers humans. Eren el resultat d'uns esforços que havien durat segles. Però no era un punt d'arribada, sinó més aviat un punt de partida: la definició d'un ideal comú acceptat per la majoria dels Estats del món, disposats a aplicar-los i defensar-los.

2. Característiques dels drets humans

Els drets humans, tal com estan reconeguts per les Nacions Unides i per la major part dels Estats del món, reuneixen les característiques següents:

• Inherents a la persona: es tenen pel fet de ser persona, independentment de les circumstàncies i dels mèrits de cada individu.
• Individuals: són drets de cada persona individual.
• Universals: afecten tots els homes i dones, sense cap mena de distinció, i en totes les èpoques.
• Irrevocables i irreversibles: no poden ser anul·lats o deixar de ser considerats drets.
• Inalienables: no s'hi pot renunciar, ni es poden transmetre a d'altres, ni comprar-los o vendre'ls.
• Inviolables: han de ser respectats per tothom i en totes les circumstàncies, i no fer-ho ha de ser castigat per la llei.
• Preferents: en cas de conflicte amb altres drets, sempre tenen preferència els drets humans.

3. Els articles de la DUDH

Els trenta articles de la Declaració fan referència a:

• Drets personals: dret a la vida, a la personalitat jurídica, a no ser esclau, a la igualtat davant la llei, a no ser torturat.
• Drets civils: dret a la propietat, a la intimitat, a la llibertat de residència, dret d'expressió.
• Drets polítics: dret a participar en política, dret a sufragi universal.
• Drets econòmics: dret al treball, a un salari igual per igual treball.
• Drets socials: a formar una família, a l'habitatge, a la sanitat.
• Drets culturals: a l'educació, a gaudir de la cultura i els avenços científics.

Primera generació de drets humans

Al segle XVI la burgesia va començar a reivindicar davant l'Antic Règim una sèrie de drets civils i polítics: el dret a la vida i a la integritat física, a pensar i expressar-se lliurement, a participar en el govern del propi país, a no ser detingut sense un motiu legal, a ser jutjat amb garanties d'imparcialitat, a tenir propietats, a comerciar lliurement…

Segona generació dels drets humans

Els drets econòmics, socials i culturals, com ara el dret a treballar i al salari just, a l'habitatge, a la salut, a l'educació, a la cultura, a una pensió de jubilació... els va reivindicar sobretot el moviment obrer al llarg dels dos últims segles. Amb aquests drets es pretén que els de la primera generació tinguin un suport veritable, perquè difícilment es poden exercir els drets civils i polítics si no es disposa d'un mínim d'ingressos econòmics, d'una protecció contra les malalties, etc.

Tercera generació dels drets humans

Els drets de la tercera generació inclouen el fet que tota persona ha de néixer i viure en un medi ambient sa, no contaminat de pol·lució i de soroll, el dret a néixer i viure en una societat en pau i el dret al desenvolupament. Aquests drets s'han recollit en declaracions internacionals recents, en les quals es mira que tots els estats es comprometin a complir-los a tot arreu. Són uns drets tan bàsics que, si no es duen a terme, difícilment es poden fer realitat els drets de la primera i segona generació.

És necessària la solidaritat internacional perquè aquests drets de la tercera generació es puguin complir: com es podrà posar fi a la contaminació del medi ambient si uns països es comprometen a no contaminar i altres no? Com es podrà posar fi a les guerres mentre no hi hagi un compromís ferm de tothom per controlar el tràfic d'armes? I com es podrà assolir el desenvolupament de tots els pobles sense un ajut continuat i eficaç?