Drogues Psicoactives: Definició, Classificació i Efectes
Clasificado en Medicina y Ciencias de la salud
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,8 KB
Drogues psicoactives
“L’embriaguesa és el joc de la naturalesa amb l’home”, deia Nietzsche. Durant el passat, egipcis, grecs i romans tenien grans coneixements sobre les drogues i les utilitzaven per a finalitats lúdiques, rituals o terapèutiques. Aquests coneixements eren imprescindibles per sobreviure.
Què són les drogues?
Són substàncies que actuen sobre el sistema nerviós central i afecten la percepció, el sentiment i la conducta. La psicofarmacologia és la ciència que investiga els efectes de les drogues. Antonio afirma que les drogues són substàncies neutres; no n'hi ha de millors o pitjors, ja que poden alleujar o matar, depenent de la manera de consumir-les.
Factors que originen el consum
Cada droga produeix diferents efectes i conseqüències, depenent sobretot de la substància, la dosi i la freqüència de consum. Els factors que influeixen en els efectes de les drogues són:
- Puresa de la droga i composició real.
- Característiques fisiològiques del consumidor.
- Personalitat i motius del consumidor.
- Coneixement, experiència i expectatives sobre la droga.
- Freqüència d’ús i ambient on es pren.
Aquests factors es divideixen en:
- Individuals: personalitat, curiositat, conducta...
- Socials: normes de grup, facilitat de consum, valors socials...
Classificació i efectes de les drogues
Es classifiquen segons la dependència i els efectes:
a) Segons la dependència
S’estableixen 3 tipus de substàncies psicoactives:
- Fàrmacs de pau: substàncies que prometen una forma de pau (analgèsics...).
- Fàrmacs d’energia: aporten energia (cocaïna, cafeïna...).
- Fàrmacs visionaris: proporcionen viatges (LSD, èxtasi...).
b) Segons els efectes en el sistema nerviós central (SNC)
Les drogues actuen en el cervell estimulant o inhibint l’activitat dels neurotransmissors. Les substàncies es poden agrupar en 3 grups:
Depressors del SNC
Aquestes substàncies disminueixen l’estat d’alerta i minoren l’activitat del SNC. Produeixen menys atenció als estímuls exteriors, reaccions més lentes i disminució del raonament. Els depressors més importants són: alcohol, fàrmacs sedants, tranquil·litzants i opiacis.
Estimulants del SNC
Produeixen una activació general del SNC, agilitzen l’enteniment, augmenten el rendiment mental, treuen la gana i milloren l’estat d’ànim. Exemples: amfetamines i cocaïna.
Substàncies visionàries
Inclouen l'èxtasi, la marihuana, l'haixix i altres substàncies psicodèliques.