Dualisme econòmic a Espanya s.Xix

Al Segle XIX van haver importants canvis agrícoles que els podríem dividir en dos grans grups:
El primer seria la reforma agrària liberal, que va estimular la millora de la producció i de la comercialització agrícola i va provocar a Espanya un conflicte social, ja que no es va aconseguir la creació duna classe de mitjans i petits propietaris: la pagesia obrera. Les mesures principals daquesta reforma va ser labolició del règim senyorial, desvinculació de la terra, la desamortització i la liberalització del mercat agrícola. A partir daquets canvis sarriba a la consolidació de la propietat privada de la terra i la situació en mans dels propietaris actius i a Catalunya els nous sistemes de propietat afavoreixen la millora de la producció.
El segon canvi agrícola seria el creixement agrícola que podem diferenciar entre Espanya i Catalunya.
A Espanya els canvis produïts són limitats però augmenta la superfície conreada, va experimentar un gran augment els cereals, la vinya, el blat de moro i la patata.
La distribució de les propietats eren irregular i estaven dividides en latifundis(grans extensions de terres) i minifundis(petites extensions de terres). Però lendarreriment agrari va suposar un gran obstacle a la industrialització.
A Catalunya el creixement agrícola suposava un major dinamisme de lagricultura, comença ledat dor de la viticultura i la insuficiència de producció de cereals i llegums crea un dèficit alimentari.

El creixement demogràfic ser causat per tres coses:  El augment de la població que va ser diferent tant a Espanya com a Catalunya, ja que a Espanya el creixement demogràfic que en països més industrialitzats i la mortalitat i la natalitat van ser altes. Mentres que a Catalunya el creixement demogràfic més gran i va suposar linicií de la transició demogràfica. La urbanització creixent a Espanya va significar un èxode rural limitat per lescassetat de transformacions agràries i per la feblesa industrial. Mentres que a Catalunya hi ha un gran nombres de migracions internes, de linterior a la costa i un creixement de les ciutats industrials.La emigració a ultramar per les escasses oportunitats de treball al camp i anaven directament a lAmèrica llatina i don majoritàriament procedent eren Galícia, cornisa cantàbrica, les canàries i Catalunya. 

El comerç va notar dos grans propulsions; la construcció del ferrocarril que sinicia el 1855 amb la llei de ferrocarrils, però presenta alguns problemes com la xarxa radial a la capital, lamplada diferent a leuropea i que no es va posar cap mena dimpost per a les empreses estrangeres.
Lexpansió del mercat interior va augmentar gràcies al ferrocarril i la demanda va ser escassa amb dificultats per vertebrar el mercat nacional.
El mercat exterior va augmentar el comerç internacional, el recurs al proteccionisme per protegir la indústria espanyola i el sistema financer i hisenda.