L'Economia Franquista: De l'Autarquia al Pla d'Estabilització
Clasificado en Historia
Escrito el en
catalán con un tamaño de 4,25 KB
L'Economia Espanyola després de la Guerra Civil: De l'Autarquia a la Liberalització
Conseqüències de la Guerra Civil
La situació econòmica d'Espanya en acabar la Guerra Civil era desastrosa. Les conseqüències van ser molt negatives des del punt de vista demogràfic per les pèrdues humanes (més de 500.000 morts i uns 300.000 exiliats), la qual cosa va suposar una disminució de la població activa. També s'havien vist destruïts pels bombardejos molts edificis i la xarxa de transport.
L'Autarquia Econòmica Franquista
Les destruccions materials van augmentar per l'equivocada política econòmica. Seguint models dels règims totalitaris (feixisme i nazisme), i a causa de l'aïllament internacional d'Espanya, l'Estat Franquista va iniciar l'autarquia econòmica. Es tractava d'una política que pretenia que el país fos autosuficient econòmicament, sense necessitat de dependre de l'exterior.
Característiques de l'Autarquia
Aquesta política es caracteritzava per la intervenció de l'Estat en la vida econòmica, que controlava:
- La producció
- El consum
- Els preus
- Els salaris
- El comerç mitjançant lleis
Per això es va reglamentar el comerç amb l'exterior, es van reduir les importacions al mínim imprescindible; es van limitar les inversions estrangeres i es va afavorir les indústries espanyoles.
Mesures i Conseqüències de l'Autarquia
El govern va imposar que els productors estaven obligats a vendre a preu fix la totalitat de la producció a l'Estat, que venia als consumidors a un preu taxat. Però això va donar lloc a l'aparició del mercat negre, que acaparava els productes, ja que els seus preus eren molt superiors als oficials.
L'Estat Franquista va nacionalitzar els ferrocarrils espanyols el 1941 amb RENFE i es va crear l'Institut Nacional d'Indústria (INI) per impulsar la industrialització del país. L'INI fou impulsat per Suances seguint el model de l'IRI de Mussolini. Es van crear empreses públiques en sectors estratègics com:
- L'energètic (ENDESA)
- Siderúrgic
- Transport (SEAT)
- Altres
Aquestes empreses rebien una ajuda de l'Estat, la qual cosa va generar una enorme despesa pública.
Estancament Econòmic i Problemes
No obstant això, l'economia estava estancada. La producció industrial era inferior als nivells de 1935. Els productes eren de mala qualitat a causa de l'escassetat de capitals. L'INI cobria les deficiències del sector industrial, fent-se càrrec de negocis poc rendibles.
A causa de la manca de divises, l'Estat finançava aquesta enorme despesa pública amb l'emissió de deute públic, adquirida pels bancs de forma obligatòria, la qual cosa va originar una pujada de preus. Però mentre els preus pujaven, els salaris van seguir baixos.
El Fracàs de l'Autarquia
La política autàrquica va ser un fracàs: no satisfeia les necessitats bàsiques de la població, malbaratava recursos i només beneficiava una minoria (latifundistes, alta burgesia) amb enormes fortunes a costa de la misèria i la fam de la majoria durant aquests anys.
Canvi de Rumb: Fi de l'Aïllament i Liberalització
El 1947 la situació internacional va canviar en sortir Espanya de l'aïllament per l'acostament amb els Estats Units. El 1953 es van signar acords, els quals van concedir ajuda econòmica i armament. Això va impulsar als anys 50 una liberalització econòmica, amb la fi del racionament, control de la inflació i tímides reformes en l'agricultura.
El Pla d'Estabilització de 1959
Però l'economia seguia estancada i les protestes socials es refermaven contra la pujada del cost de la vida. Per això Franco va acceptar un canvi en la política econòmica impulsat pels tecnòcrates, lligats a l'Opus Dei, que va conduir al Pla d'Estabilització de 1959. Aquest pla va liberalitzar l'economia per atreure capital estranger, devaluant la pesseta. Es va donar pas així al desenvolupament econòmic dels anys 60.