Edat Moderna a Europa i als Països Catalans

Dates que emmarquen l'edat moderna són el Descobriment d'Amèrica i la Revolució francesa. Aquest període destaca, des del punt de vista polític, per l'aparició dels estats moderns i per la consolidació de les monarquies autoritàries i absolutistes (S.XVI).

Pel que fa a l'àmbit social, la població europea augmenta i hi ha una expansió econòmica. Això implica l'ascens de la burgesia i la transformació de les formes de vida i producció. El segle XVII és un segle de crisi econòmica i estancament demogràfic, amb una disminució de l'or i plata americans. En aquesta època també apareixen moviments religiosos que critiquen la corrupció i el luxe de la jerarquia eclesiàstica. Així es produeix un cisma dins l'església, a consequència del qual apareixen el calvinisme i l'església anglicana.

En els països catalans, el procés de consolidació de l’estructura política dels anomenats estats-nació comença amb la unió matrimonial del rei Felip II amb la reina Isabel de Castella, coneguts com a reis catòlics, marcant l'inici del segle XV. Durant el regnat, les institucions catalanes es mantenen vigents. Cal destacar la guerra dels Segadors, que provoca la separació del Rosselló i de part de la Cerdanya. Catalunya perd la guerra de successió, en la qual lluitava a favor de la casa d'Àustria.

Periodització

La Edat Moderna es pot dividir en 3 moviments estètics:

• Renaixement: desplaça Déu del centre de l'Univers (teocentrisme) per colocar-hi la persona humana (antropocentrisme). L'home és un ésser dotat de capacitat d'elecció que dóna la mesura de totes les coses.
• Barroc: les guerres de religió produeixen una crisi espiritual que s’estén per Europa. Als països de llengua catalana, el Barroc és el moviment que va tenir una força més específica sobre els nostres escriptors.
• Il·lustració: l’obra dels enciclopedistes francesos i, en general, dels autors il·lustrats, recupera la confiança en l’home i desenvolupa una teoria sòlida sobre els fonaments de la societat que posa les bases per a la Revolució francesa i l’edat contemporània. S’insisteix en l’educació de l’individu i en la separació dels poders per superar l’estat absolut.

Poesia culta: la tradició ausiasmarquiana, és a dir, la pervivència d’Ausiàs March després de la seva mort en diverses edicions i traduccions de la seva obra. L’edició i traducció de l’obra d’altres poetes catalans. L’adaptació culta de composicions líriques populars i tradicionals. La incorporació de les innovacions mètriques i temàtiques provinents d’Itàlia. Pel que fa a la mètrica, cal destacar el decasíl·lab italià i, sobretot, el sonet. A nivell temàtic, les aportacions italianes es resumeixen en el concepte de petrarquisme, és a dir, una nova manera de concebre el tema de l’amor i la poesia lírica basada en el Canzoniere de Francesco Petrarca.