L'educació i les capacitats segons Martha Nussbaum

Pregunta III: L'educació i l'enfocament de les capacitats

L’afirmació sosté que, en l’àmbit educatiu, és legítim limitar la llibertat d’elecció dels infants exigint no només que tinguin capacitats, sinó que les desenvolupin efectivament; és a dir, que arribin a certs “funcionaments”. Això implica que no n’hi ha prou amb oferir oportunit oportunitats educatives, sinó que cal garantir que els infants realment les aprofitin, fins i tot mitjançant l’obligatorietat. Aquesta idea s’inscriu en la filosofia de Martha C. Nussbaum i el seu enfocament de les capacitats.

Segons Nussbaum, la justícia social no s’ha de mesurar només en termes de recursos o llibertats formals, sinó en funció de les capacitats reals per desenvolupar una vida digna. És fonamental distingir entre:

• Capacitats: Les oportunitats reals disponibles.
• Funcionaments: Les realitzacions efectives d’aquestes oportunitats.

En els adults, l’Estat ha de garantir les capacitats sense imposar els funcionaments per no vulnerar l’autonomia. En els infants, però, aquesta distinció es matisa per la manca de maduresa per prendre decisions informades.

Capacitats centrals i educació

Nussbaum identifica capacitats centrals —com el pensament crític, la imaginació i la participació política— indispensables per a una vida plena. L’educació actua com a base per al seu desenvolupament; sense ella, els individus queden atrapats en la dependència.

La intervenció estatal es justifica com una restricció temporal de la llibertat per ampliar-la en el futur. Obligar els infants a educar-se protegeix la seva futura llibertat autèntica.

EX 1: L'educació com a eina de desenvolupament

El text defensa que l’educació permet limitar la llibertat d’elecció en infants, ja que són vulnerables a pressions externes. L’Estat ha d’imposar l’educació obligatòria per garantir oportunitats futures, mentre que en els adults s’ha de fomentar mitjançant la persuasió.

• Funcionaments: Quelcom que algú és o fa.
• Persuasió: Acció de convèncer algú sense imposar-li una obligació.

EX 3: Perspectives ètiques sobre el desenvolupament

La visió d'Immanuel Kant

Des de l’imperatiu categòric, viure només per al plaer immediat no és moralment permissible, ja que no es pot universalitzar ni respecta la persona com a fi en si mateixa.

La visió de John Stuart Mill

Mill argumenta que aquesta conducta no contribueix al benestar general. A més, distingeix entre plaers superiors (intel·lectuals) i inferiors (físics), defensant que l’educació permet accedir a una qualitat de vida superior.

EX 4: Sòcrates insatisfet vs. ximple satisfet

Estic d’acord amb l’afirmació: «És millor ser Sòcrates insatisfet que un ximple satisfet». Aquesta idea de John Stuart Mill defensa que els plaers intel·lectuals tenen més valor que els superficials. La capacitat de pensar críticament aporta una qualitat de vida superior, preferint una vida amb consciència i profunditat a una simple satisfacció acrítica.