El poema de la rosa als llavis

Introducció:

Es considerat el millor llibre erotic de la poesia catalana i respon a la capacitat del poeta de comunicar el plaer i la joia amb un entusiasme per la vida i pel sexe victorios.

Reuneix poemes ascrits entre 1921 i 1923, pero és un llibre unitari on es relata una historia d'amor que pot correspondre a la biografia de Salvat, tot i què és difícil trobar-hi correspondències real. Es creu que podria ser una coneixença que Salvat va fer quan estava internat en un tanatori francès.

És la narració emmocionada d'una experiència amorosa i eròtica. És un cant a la vida esperançat i enamorat, ja que Salvat està convençut que el motor i la força de l'univers és l'amor.

Titol:

El titol indica q és un llibre unitari i l'expressió “la rosa als llavis”, la trobam dins un context amatori i per alló que té de floral i amatori ens remet el triomf del cos, el títol el que pretén és suggerir.

Estructura:

Són 31 poemes distribuïts en una intoducció i 20 seccions, tot i que la vertadera història d'amor s'explica en les 15 primeres. El poema es divideix en dos àmbits: un narratiu, on s'explica el proas d'una història amorosa en tres moments (aprenentatge, preparatius i lliurament). El segon poetaámbit és l'iric on es descriu l'alegria del poeta.

Exaltació vitalista:

És una història íntima i realista on l'amor és presentat com una manifestació espontània , lliure i satisfactòria. S'introdueix l'erotisme amb l'exaltació del plaer i l'alegria de la vida. Salvat canta perqué l'amor és bell i el sexe una festa i no hi ha sentiment ni de culpa o de pecat, és més l'expresió triomfant del “carpe diem”.

Diàlec amorós:

La història apareix en forma de diàleg del qual només coneixem la veu masculina, el poeta és l'amant expert i sensible´segur de la seva destresa i del seu saber i la seva estimada inexperta i virginal s'iniciara gràcies a ell en la cerimònia de l'amor.

Sacralització de l'amor:

El poeta i l'al·lota tenen qualitats de sacerdot i novícia, en aquesta història d'iniciació amorosa, plantejada com una religió sense culpa ni pecat. Hi ha moltes imatges religioses, amb referències a déu i a la religió cristiana, a la mitologia cristiana (cupidell), exotisme de la religió cristiana. Tot aixó li serveix per exaltar el domini de la sensualitat i el plaer.

Joan Salvat-papasseit

Vida:

Va neixer a barcelona l'any 1894 i es la figura més notable de l'Avantguardisme català. La classe social a la qual pertanyia el va vincular fàcilment a la pràctica avantguardista. Fill d'una familia molt humil. Va haver d'anar a viure a l'Asilo Naval Español fins als 12 anys.

Als tretze anys va començar a treballar, cosa q l'anyunya dels estudis. Més tard va fer amistad amb alguns intelectuals catalans i es va iniciar en la lectura d'autors com Gorki, Nietzschen i Ibsen, i d'una manera autodidactica es va anar formar intintel·lectualment. Va col·laborar en periòdics de caire socialista i anarquista. Va fundar la revista Un Enemic del Poble, on va reflectir la seva visio de l'art, la religio, les lluites de clase i el catalanisme.

L'any 1918 es va casar amb Carme Eleuterio, a qui descriu com una noia.

Aquest mateix any se li va manifestar tuberculosi, cosa q el portaria a la mort 6 anys més tard. Durant aquests darrers anys, q va haver de fer estada en diferents sanatoris, la seva producció literaria va ser molt intensai reeixida.

Obra:

L'obra de Salvat-Papasseit va anar de les formes mes avantguardistes, en els seus primers llibres, a una poesia més personal, nostalgica i patriotica. Malgrat aquesta tragectòria la seva obra es força unitària, ja que vida i obra sovint s'interfereixen. Ell mateix diu:

“Tot ho he vist o viscut”.

No he escrit mai sense mullar la ploma al cor, esbatanant.

El seu millor llibre, El poema de la rosa als llavis, s'allunya de la temàtica de les primeras obres per explicar una história d'amor entre el poeta, el mestre d'amor, i una noia sense experiencia, l' “aprenenta”, que ha estat seduida pel poeta.

Ossa menor, el seu ultim llibrede poemes, la temàtica amorosa s'intensifica i pren un caire mes eròtic. Hi inclou cal·ligrames i hi apereix un tema nou: l'angoixa de la mort.