Elements Tècnics i Individuals del Rugbi: Guia d'Iniciació
Clasificado en Deporte y Educación Física
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,86 KB
Elements tècnics i individuals del rugbi
TEMA 3: ELEMENTS TÈCNICS I INDIVIDUALS
Objectius de la primera etapa d’aprenentatge
La primera etapa d’aprenentatge del rugbi busca que els jugadors coneguin les regles bàsiques i entenguin els principis fonamentals del joc. Els objectius principals són:
- Aprendre a avançar cap a la línia d’assaig rival.
- Recuperar la possessió de la pilota.
- Entendre la relació constant entre evasió i confrontació.
- Superar la por al contacte físic.
Principis fonamentals del joc
En atac, l’equip busca avançar, donar suport als companys, mantenir la continuïtat del joc i aconseguir un assaig. En defensa, els objectius són avançar, recolzar, pressionar, recuperar la pilota i contraatacar ràpidament.
Tècniques i accions de joc
- Tècniques d’evasió: passada, canvis de direcció, canvis de velocitat, xut i hands off.
- Tècniques de confrontació: percussió.
- Accions defensives: placatge, empènyer i recepció.
Habilitats individuals bàsiques
La cursa amb pilota
La cursa amb pilota és una habilitat fonamental. El jugador ha de mantenir un bon equilibri, control corporal i capacitat de decisió. La pilota normalment es porta amb una o dues mans a l’altura del pit per facilitar passades, canvis de direcció i protecció davant el rival.
La passada
La passada té com a objectiu donar continuïtat al joc i superar defenses. Es divideix en tres fases:
- Inicial: Bona recepció de la pilota, mantenir la cursa recta (malucs en direcció a la línia d’assaig), girar les espatlles cap a la pilota i agafar la pilota amb dues mans.
- Execució: Mirar el receptor i realitzar el gest en un sol moviment.
- Final: Torsió del tronc i deixar anar la pilota quan els braços estan estesos en direcció al receptor.
El xut
El jugador escull el tipus de xut, controla la pilota amb dues mans i adapta el ritme de la cursa. La mirada està fixa a la pilota; aquesta no es llença amb les mans, sinó que es realitza un cop sec. La cama continua el moviment cap amunt després del colpeig i el taló de la cama de suport s’eleva.
La percussió
El jugador baixa el centre de gravetat, protegeix la pilota i escull el lloc del contacte. L'última passa ha de ser la més llarga. El contacte es fa amb l'espatlla i els braços, de forma frontal o lateral, empenyent de baix cap amunt. El jugador continua empenyent després del contacte i allibera la pilota.
El placatge i la seguretat
El defensor s’aproxima correctament, amb els ulls oberts. El ritme ha de ser: acceleració, desacceleració i acceleració. Col·loca el cap a un costat, manté l’esquena encorbada i abraça les cames del rival. Cal situar l’espatlla entre el maluc i el genoll del placat. Finalment, fa caure el rival, el deixa anar i s’aixeca ràpidament per continuar jugant.
- El placatge s’ha de fer sempre per sota de la línia de les espatlles.
- El jugador placat ha de tenir els dos peus a terra.
- S’ha d’intentar abraçar el rival.
- No es pot aixecar el rival de manera que la cintura superi la línia de les espatlles.
Posició d’empenta i suport
Elecció del millor lloc de contacte, esquena recta, genolls flexionats i malucs baixos. El jugador s’agafa als companys i empeny de baix cap amunt amb passos curts, amb els genolls amunt evitant tocar la pilota amb els peus. Manté l’estructura compacta amb els companys i continua en el recolzament.