Emèrita Augusta: Història i llegat de la Mèrida romana

1. Origen i fundació d'Emèrita Augusta

Emèrita Augusta (l'actual Mèrida) va ser fundada l'any 25 aC per l'emperador August. El seu nom té un significat rellevant:

• "Emeriti": significa soldats retirats amb honor. La ciutat estava pensada per acollir veterans de l'exèrcit romà.
• Homenatge: el nom també honora l'emperador August.

La seva ubicació era estratègica:

• Situada al costat del riu Guadiana (Anas).
• Presència d'una illa natural que facilitava la construcció d'un pont.
• Cruïlla de vies importants, com la Via de la Plata.
• Envoltada de turons per a una protecció natural.

La ciutat complia funcions estratègiques, econòmiques i administratives, arribant a ocupar 80 hectàrees amb uns 50.000 habitants com a capital de la província de Lusitània.

2. Organització de la ciutat

Emèrita Augusta seguia el model romà de planta hipodàmica (quadrícula). Els dos carrers principals eren el Cardo (nord-sud) i el Decumanus (est-oest). La ciutat estava protegida per una muralla amb torres semicirculars i quatre portes d'entrada.

3. Els fòrums: centres de la vida pública

La ciutat comptava amb dos fòrums:

• Fòrum provincial: propi de la capital, amb l'Arc de Trajà, edificis administratius i un temple de culte imperial.
• Fòrum municipal: situat a l'encreuament del cardo i el decumanus, pavimentat amb marbre, incloïa una basílica i un temple dedicat al culte imperial.

4. Edificis d'oci

Teatre

Un dels millors conservats de la Península, amb capacitat per a 6.000 persones. Destaca la scaenae frons, el pulpitum, la cavea i l'orchestra. Actualment acull el Festival de Teatre Clàssic.

Amfiteatre

Inaugurat l'any 8 aC per a lluites de gladiadors, amb capacitat per a 15.000 persones. Presenta una forma el·líptica amb una arena i una fossa central en forma de creu.

Circ

Destinat a curses de carros, amb unes dimensions de 400 m de llarg i 100 m d'ample. Tenia capacitat per a 30.000 espectadors i comptava amb una spina central.

5. Termes i subministrament d'aigua

Les termes (públiques i privades) eren espais d'higiene i relacions socials. Per al subministrament d'aigua, van destacar els aqüeductes com el de Sant Llàtzer, l'Aqua Augusta i l'espectacular Aqüeducte dels Miracles, que portava aigua des de l'embassament de Prosèrpina.

6. El pont romà i infraestructures

El pont sobre el Guadiana té 800 metres de llarg i 60 arcs de mig punt. Construït amb carreus de granit, incloïa tallamars per resistir el corrent. A més, la ciutat disposava d'un avançat sistema de clavegueram.

7. Necròpolis

Els enterraments es realitzaven fora de la ciutat, prop de les vies d'entrada. S'hi trobaven tombes i columbaris, com el de la família Voconi. Moltes troballes es conserven al Museu Nacional d'Art Romà de Mèrida.