Quina és la supremacia de l'experiència en l'empirisme?

Significa que els sentits són la font del coneixement. Com que els sentits són limitats, els coneixements també ho són.

Per què Hume critica el principi de causalitat?

Perquè la connexió necessària no és una impressió experimental i el principi només és un costum, sense demostració. Hume afirma que la ciència parla del que probablement passarà.

Empirisme: característiques i crítiques de Hume

Resumen

El document explica les característiques de l'empirisme, com la supremacia de l'experiència, la negació de les idees innates i la dificultat de la metafísica, i les compara amb el racionalisme. A continuació, recull la crítica de Hume al principi de causalitat, a la metafísica, a la substància i al jo que pensa.

Puntos clave

L'empirisme sosté que els sentits són la font del coneixement i que aquest és limitat.
L'empirisme nega que la ment humana tingui idees innates: en néixer no té res.
Per Hume, el principi de causalitat és un costum i no es pot demostrar.
Hume diu que la connexió necessària no és experimental, perquè no té impressió.
La ciència es basa en la inducció, excepte les matemàtiques, i implica un salt inductiu.
Hume no accepta la substància perquè no hi ha impressió d'ella.
Per Hume, del jo només tenim accés als estats emocionals del moment, no al jo que pensa.

Resumen generado con IA a partir del documento. Ponte a prueba

1. Característiques de l'Empirisme

Hi ha dos aspectes en què coincideixen el racionalisme i l'empirisme:

Els humans no tenim un coneixement directe sobre les coses, ens fem una representació de la cosa.
Buscar les parts més petites del coneixement, allò que la cosa ha de tenir sí o sí.

Característiques de l'Empirisme

Supremacia de l'experiència. Els sentits són la font del coneixement. Els coneixements són limitats perquè els sentits ho són.
Negació de les idees innates. La ment humana quan neix no té res.
Interès per l'estudi del coneixement humà. Com la ment humana representa una cosa.
Dificultat o impossibilitat de la metafísica. Amb quin sentit conec la metafísica? Queda fora de l'àmbit humà.
Ciències experimentals com a referent.

2.5. Crítica al Principi de Causalitat

“Sempre que passa A passa B”

Principi de causalitat: el cas seguit un cop, en unes determinades circumstàncies, tornarà a succeir si es tornen a donar les mateixes circumstàncies.

El que experimentem ho veiem en tres coses:

Continuïtat en el temps o espai
Prioritat temporal
Conjunció constant entre causa i efecte

Això per Hume és experimental.

Connexió necessària: element que no té impressió i no pot acceptar aquest model (no és experimental).

El principi de causalitat és costum, no hi ha demostracions.

La creença estableix una diferència entre el que aprovem o no.

La natura no pot canviar (principi d'uniformitat de la naturalesa).

Per Hume la ciència ens parla del que probablement passarà.

La ciència es basa en la inducció, menys les matemàtiques. El salt inductiu: passa dels casos comprovats a una sola afirmació.

2.6. Crítica a la Metafísica

Déu, al ser metafísic, va més enllà de l'ò físic, per tant no es pot tenir una impressió d'ell.

2.6.1. Crítica a les Coses del Món

Es pot tenir la idea de la cosa, però segons Hume quan deixem de percebre la cosa només podem creure que la cosa seguirà existint.

Hume no accepta la substància, perquè no hi ha impressió d'aquesta. Per Locke la substància és un “no sé què és”, però Hume no diu això sinó que per sentit comú he d'admetre la cosa.

2.6.2. Crítica al Jo que Pensa/Pensament

Per Hume l'única cosa a la que tinc accés del meu jo són els estats emocionals d'aquell moment. No tenim impressió directa de què estic trist sinó de la tristesa. Tenim impressió del que pensa el jo però no del jo que pensa.