Eneida personatges
Clasificado en Latín
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,79 KB
Epica: es una manifestacio literaria en qe es narren esdeveniments o fets heroics. els escriptors romans inicialment van adaptar i van traduir models grecs. A dif. d'aqests, lepica llatina és el producte de la ment d'un poeta culte que intenta sublimar els origens de Roma i alguns representants del poder romà. En la major part de les cultures, lepica va començar ser oral i cantada, fet qe no es produeix en el cas de lepica llatina. Sempre esta escrita en vers i utilitza una versificació lenta. En les literatures gregues i romana, els poetes es serveixen de l'hexamentre. Canta les gestes dels essers heroics més reconeguts per a una comunitat. En lepica grega es van narrar les gestes i les aventures dels herois grecs i troians que es van enfrontar a la guerra de Troia. Encarnen els valors socials i morals més apreciats per la cultura qe els ha creat. Com lepica era un genere de tradició oral, sutilitzaven unes formules qe permetien una memorització del text. Versos sencers o parts de vers qe es repeteixen sobre un mateix esqema métric i qe serveixen com a epitets qe caracteritzen personatges humans o divins, símils o les comparacions indiquen el pas dun episodi a un altre a més de relaxar latenció despres de moments de gran tensió Eneida és un poema, estructurat en 12 cants i quasi 10000 versos, té com a base la destrucció de Troia pels grecs i la posterior anada d'Eneas a Itàlia i la fundació d'una nova pàtria. Virgili (70 a.c prop de la Màntua) va estudiar a Roma retorica i filosofia, conegué a Mecenas, promotro i protector de les arts i gran amic personal d'August. V aviure una vida molt senzilla va escriure l'Eneida, i morí el 19 a.c. Virgili va escriure la seva primera obra, les bucloliques, quan tenia 28. Es tracta dun conjunt de poemes de temàtica pastoral amb els qe pretenia refelctir la vida senzilla dels pastors al camp. Posteriorment escrigué les georgiques un poema didàctic que gira entorn de la vida del camperol itàlic, descriu les feines del camp i el món agrícola
Teatre(240ac) juntament amb lepica, és el genere literari més antic de la literatura llatina. va sorgir de ladaptació dels esquemes dramàtics grecs despres de la conquesta de la magna grecia (sII. ac) esl romans van poder observar els teatres de les colònies greuges a itàlia i, atrets x la seva bellesa, van copiar els esquemes de la tragedia i la comedia grega, i els van mantenir amb rigor. Els generes tràgic i comic pertanyien al teatre culte. T: representa la grandesa de situacions conlictives, en qe uns personatges passen, generalment d'una situació feliç a una dolenta, guiats x un desti fatal. Cal distingir dos tipus de tragedia segons la seva tematica: -fabula palliata: tematica grega. -fabula praetexta: originalment llatina, pero va prendre lestructura de les tragèdies gregues. La tragèdia no va tenir entre els romans lèxit de públic q va tenir la c. Moment esplendor-republica. Les últimes mostres del génere són de l'época de l'imperi, com les de Sèneca, no són x ser representades sinó solament llegides e un cercle d'amics. Seneca nés un dels més imp. C: el genere dramàtic de la C entrà a roma x influència de la cultura grega. La comèdia mostra situacions humanes, moltes vegades preses x la vida quotidiana, i reflecteis fets relacionats amb un moment polític i social qe el públic pot reconèixer, amb una finalitat crítica i burlesca. PLaute i terenci són els principals representants. P (254-184 aC) va ser el millor autor de comèdies pertanyents al gènere de les fabulae pallatae, comèdies romanes d'argument i personatges grecs. T. (190-159 ac) va ser el segon gran autor de comèdies a Roma, lestil és molt diferent al de Plaute tot i qe els seus argumentgs també eren dorigen grec. Terenci va escriure comèdies de caire moralitzant.
Teatre(240ac) juntament amb lepica, és el genere literari més antic de la literatura llatina. va sorgir de ladaptació dels esquemes dramàtics grecs despres de la conquesta de la magna grecia (sII. ac) esl romans van poder observar els teatres de les colònies greuges a itàlia i, atrets x la seva bellesa, van copiar els esquemes de la tragedia i la comedia grega, i els van mantenir amb rigor. Els generes tràgic i comic pertanyien al teatre culte. T: representa la grandesa de situacions conlictives, en qe uns personatges passen, generalment d'una situació feliç a una dolenta, guiats x un desti fatal. Cal distingir dos tipus de tragedia segons la seva tematica: -fabula palliata: tematica grega. -fabula praetexta: originalment llatina, pero va prendre lestructura de les tragèdies gregues. La tragèdia no va tenir entre els romans lèxit de públic q va tenir la c. Moment esplendor-republica. Les últimes mostres del génere són de l'época de l'imperi, com les de Sèneca, no són x ser representades sinó solament llegides e un cercle d'amics. Seneca nés un dels més imp. C: el genere dramàtic de la C entrà a roma x influència de la cultura grega. La comèdia mostra situacions humanes, moltes vegades preses x la vida quotidiana, i reflecteis fets relacionats amb un moment polític i social qe el públic pot reconèixer, amb una finalitat crítica i burlesca. PLaute i terenci són els principals representants. P (254-184 aC) va ser el millor autor de comèdies pertanyents al gènere de les fabulae pallatae, comèdies romanes d'argument i personatges grecs. T. (190-159 ac) va ser el segon gran autor de comèdies a Roma, lestil és molt diferent al de Plaute tot i qe els seus argumentgs també eren dorigen grec. Terenci va escriure comèdies de caire moralitzant.