L'enginyeria romana: Aqüeductes i xarxa viària

L'abastament d'aigua a les ciutats romanes

Els romans van tenir molta cura a fer arribar aigua abundant a les ciutats i van construir un sistema de clavagueram. L’aigua era un bé importantíssim i molt necessari. Per solucionar els problemes, situaven les ciutats prop dels rius i també construïen pous per aprofitar les aigües subterrànies. Però no sempre eren eficients aquests mètodes i, llavors, els romans van crear els aqüeductes.

L'aigua no partia directament de la deu, sinó que s'agafava d'una cisterna que recollia l'aigua de la font i la portaven a la ciutat. La canal oberta per on passava l'aigua (specus) era de pedra amb parets impermeables i feia 2m x 1m. Estava cobert per una volta de mig punt. Quan el terreny ho permetia, anava arran de terra; si hi havia alguna muntanya, es feien túnels.

Distribució de l'aigua

En arribar a la ciutat, l'aqüeducte passava per unes arcades que sostenien el canal i permetien la seva entrada per sobre de les muralles. L’aigua arribava al castellum aquae, situat a la part alta de la ciutat, i des d’allà es distribuïa mitjançant tres canonades:

• Subministrament a les fonts públiques.
• Subministrament a les termes.
• Subministrament a les cases privades.

Les canonades que sortien de la torre eren generalment de plom, material que també s'utilitzava a les cases que disposaven d'aigua corrent. A més, feien passar l’aigua per instal·lacions de filtres per deixar-la lliure d’impureses. Tota l’aigua que consumia la ciutat s'eliminava per una xarxa de clavagueram. Les cloacae eren túnels subterranis coberts amb voltes de mig punt i de grans dimensions.

La xarxa viària romana

La principal funció de les vies era que l’exèrcit es pogués moure ràpidament des de qualsevol punt del territori romà. També facilitaven la comunicació entre diverses poblacions i van millorar el comerç. Existien diferents tipus de carreteres:

• Via: Camí força ample en el qual podien encreuar-se dos vehicles.
• Actus: Camí que permetia el pas d'un sol vehicle o animal de càrrega.
• Iter: Camí per a vianants, cavalls o lliteres.

Construcció de les vies

De totes, la via era la més important i la seva construcció estava reservada a l’exèrcit. Primer traçaven el recorregut i excavaven dos petits solcs que recobrien amb dues fileres de pedres per delimitar l’amplada de la via. Després, excavaven un canal més profund entre les dues fileres i el recobrien amb statumen, després amb rudus i, finalment, amb nucleus o stratum. A vegades, si hi havia obstacles com un riu, havien de construir un pont (pons) per travessar-lo.

La xarxa viària romana va arribar a abastar uns 85.000 km, una bona part dels quals es trobaven a la península Ibèrica. La via més important anava des dels Pirineus fins a Cadis: la Via Augusta.