L'enunciació i les funcions del llenguatge

L'enunciació i els seus elements

L'enunciador i el discurs reportat

L'enunciador, en sentit ampli, són les veus, diferents a la del locutor, que apareixen al text. En sentit estricte, són les veus que parlen en 1a persona. Pot aparèixer o no. Hi ha tres procediments bàsics per introduir la veu d’un enunciador (discurs reportat):

• Discurs directe: diàlegs o citacions textuals marcades per mitjans gràfics i sintàctics: verbs de dicció, guions, cometes o cursiva. (Exemple: La va mirar i li va preguntar: “on aniré sense tu?”)
• Discurs indirecte: verb de dicció + conjunció que. (Exemple: La va mirar i li va preguntar que on aniria sense ella)
• Discurs indirecte lliure: un enunciat aliè, en 3a persona, sense marques gràfiques ni sintàctics. (Exemple: La va mirar. On aniria sense ella?)

L'al·locutari i altres conceptes

L'al·locutari (± narratari) és la persona a qui s’adreça el locutor en el text, el tu discursiu. Pot aparèixer o no. Un nosaltres inclusiu implica un al·locutari.

b) Intertextualitat: Quan el text inclou referències a d’altres textos d’altres autors. La intertextualitat ens remet a d’altres enunciadors.

c) Pressuposicions: Fer entendre o suggerir una cosa sense dir-la. Es tracta de la informació implícita.

Funcions lingüístiques predominants

Segons la intenció de l’autor, predominarà una funció o diverses funcions:

• Funció referencial o representativa: Focalitza l’atenció en la informació objectiva que ens transmet amb oracions enunciatives, verbs en 3a persona i mode indicatiu. Locutor en 3a persona. (Textos narratius, descriptius, expositius...)
• Funció expressiva o emotiva: Focalitza l’atenció en l’emissor mitjançant oracions exclamatives, desideratives, condicionals; pronoms i verbs en 1a persona, mode subjuntiu i locutor en 1a persona. (Textos conversacionals, argumentatius...)
• Funció conativa o apel·lativa: Focalitza l’atenció en el receptor mitjançant verbs i pronoms en 2a persona i mode imperatiu; apareix l’al·locutari. (Textos instructius, conversacionals, argumentatius...)
• Funció fàtica o de contacte: Serveix per establir, mantenir o tallar la comunicació.
• Funció metalingüística: Para l’atenció en el codi lingüístic.
• Funció poètica: Focalitza l'atenció en la forma del missatge.

Modalitat oracional

L’actitud de l’emissor determina el predomini o la presència d’un tipus d’oracions:

• Enunciativa: Transmet una informació.
• Exclamativa: Expressa sentiments o èmfasi.
• Dubitativa (o de probabilitat): Expressa dubte.
• Interrogatives: Generals o parcials; directes o indirectes.
• Desideratives: Expressen el desig.
• Exhortatives o imperatives: Ordres, manaments o prohibicions. Mode imperatiu.