Epicureisme, Estoïcisme i Escepticisme: Filosofia grega helenística

Epicureisme

Jardí com a centre d'aprenentatge i estil de vida per a la recerca de la felicitat. El plaer és cinètic, entès com a excitació i moviments. La canònica fa referència a les normes i cànons del coneixement; ens mostra els perills de les opinions falses o mancades de fonament racional. La física estudiava el funcionament de la natura i de l'ésser humà. L'ètica és la recerca del plaer: on troba la felicitat i el camí que porta a la felicitat. Aquest camí passa per l'ataràxia (tranquil·litat) i l'autarquia (autocontrol).

Estoïcisme

La filosofia es divideix en tres parts:

• Física: l'univers com a ser viu que és matèria i intel·ligència, que regeix el logos. Per tot hi ha una raó o destí. El savi comprèn el que esdevé i ho accepta.
• Lògica: el logos regeix el cosmos. Estudia el nostre llenguatge, sense pradxes.
• Ètica: tot el que passa al món està regit pel logos, i l'acceptació del destí és la millor pauta ètica. Afirmen que la impertorbabilitat és la virtut dels forts.

Escepticisme

Suspensió del judici (epokhé). Res no es pot conèixer amb exactitud i certesa. Fundador: Pirró, el savi que s'abstén de judicar. Per viure en societat, accepta les idees més probables. Filosofia del dubte dogmàtic.

Idea principal de l'etapa: donar solució a la desorientació després de la desfeta de la polis, que era un referent molt important.

Conseqüències de la desfeta de la polis

• Positiu: extensió de la llengua i cultura gregues, facilitat de viatges i comunicacions (cosmopolitisme), aportació de religions orientals i astronomia.
• Negatiu: la polis perd identitat i poder; el ciutadà perd rellevància política i autonomia; superstició, astrologia i màgia; cultura oriental.

Arquímedes

Aplicació pràctica de la ciència. Matemàtic dedicat a la geometria (mètode de divisió), física (teoria de la palanca i principi d'Arquímedes i del pes específic) i enginyer: invenció de catapultes, murs que cremaven veles romanes i l'hèlix per treure aigua dels rius.

Aristarc de Samos

Primer astrònom que va defensar l'heliocentrisme: Sol, Terra i Lluna.

Eratòstenes

Com Aristòtil, va considerar la Terra esfèrica i en va calcular la circumferència. Mesurador de la Terra i de la durada de l'any solar.

Claudi Ptolomeu

Llibre gran de sintaxi matemàtica on hi ha tots els coneixements astronòmics d'Alexandria: la Terra com a centre immòbil de l'univers.

Eucl·ides d'Alexandria

Primer director de matemàtiques del Museu. Sistema formal axiomàtic: axiomes com a idees que tots admeten sense comprovació, cinc principis comuns (koiné koinà).

Sèneca

Estoic i filòsof, autor de l'obra De la brevetat de la vida. Destaca per Per Stoicism Eclèctic, influència religiosa i visió pràctica de la filosofia.