L'Època de la Restauració Borbònica a Espanya

L'Època de la Restauració Borbònica

El 1874, Martínez Campos va fer un cop d'estat que va ser ben acollit per l'exèrcit i les forces polítiques conservadores. Antonio Cánovas del Castillo (polític cabdal del moment) va assumir la regència fins al gener del 1875, quan va tornar el rei.

Els conservadors van donar suport a la restauració de la dinastia borbònica perquè esperaven que la monarquia retornaria l'estabilitat política i que posarien fi a qualsevol intent de revolució democràtica o social.

El nou sistema polític de Cánovas

Cánovas va crear un nou sistema polític en el qual va elaborar la Constitució de 1876 (basada en el liberalisme doctrinal i inspirada en els valors històrics de la monarquia, la religió i la propietat). Aquesta considerava la Corona com a poder moderador i donava suport a l'exèrcit i a les classes benestants. Per complir la seva finalitat, es va proposar diversos objectius:

• L'estabilitat interior i la defensa de l'ordre.
• Posar fi a la intervenció militar en la política.
• Pacificar el país: va posar fi a la Guerra Carlina (abolint els furs bascos) i a la Guerra de Cuba amb la Pau de Zanjón.

Característiques del Bipartidisme

El seu sistema polític es caracteritzava pels següents elements:

• Bipartidisme: entre els conservadors (Cánovas, representant les classes benestants) i els liberals (Sagasta, representant les classes populars).
• Torn pacífic: l'alternança en el poder que garantia l'estabilitat institucional a partir de les famílies liberals (liberals-conservadors i liberal-fusionistes). Això va eliminar del panorama polític els continus pronunciaments militars i el protagonisme de l'exèrcit.
• Corrupció i frau electoral: basat en el poder i la influència del caciquisme.

Els conservadors i els liberals s'alternaven el poder, una dinàmica que es va complir fins al segle XX (crisi del 98). Cánovas va transformar el Partit Alfonsí en el Partit Liberal Conservador, que va acabar sent el Partit Conservador. El bipartidisme va necessitar un nou partit de caràcter més progressista: l'Esquerra Dinàstica.

Ideologia dels partits dinàstics

Ambdós partits tenien un paper complementari i defensaven la monarquia, la Constitució, la propietat i l'Estat unitari (liberal i centralista):

• Conservadors: immobilisme, sufragi censatari, defensa de l'Església i l'ordre social.
• Liberals: sufragi universal masculí i un reformisme social més progressista.