Escola llevantina

Las covas d' Altamira

Context

Va ser descoberta per Marcelino Sanz de Sautola l' any 1879. La troballa es va produir accidentalmente quan la seva filla María encalçava el seu gos, que s' hi havia amagat. La nena va entrar a l' interior de la cova per una petita obertura i, en anar a rescatar-la, van trobar aquest gran tresor artístic.

Descripció formal

La cova d' Altamira fa 270m des de l' entrada fins al fons. Podem distingir-hi tres zones: la sala a l'entrada, on es desenvolupava la vida dels homes primitius; La sala de les pintures, anomenada la ''capella sixtina'' de l'art Quaternari; & una sèrie d' estances i corredors. A totes les sales i als espais esmentats hi ha manifestacions pictòriques, però les millors són les que hi ha pintades a la volta natural del segon espai. Les pintures d'aquesta sala segueixen les característiques de la pintura francocantàbrica. Els animals van ser pintats aprofitant les protuuberàncies de la roca, per aconseguir així una sensació de volum. Pel que fa al cromatisme, que és molt ric, destaquen els colors ocre, negre i vermell. En aquestes pintures s'hi representen, amb detall, els ulls, la crinera i les peülles dels animals.

Temàtica

Gràcies a les pintures rupestres podem conèixer alguns detalls sobre la vida de l'home del Paleolític Superior, com per exemple les tècniques de caça, les armes, la fauna, els rituals, etc. Un dels piones en l' estudi de les pintures rupestres va ser Henri Breuil, però també hi va haver altres autors que varen introduir la idea que l'art del Paleolític representat a les coves indica el caràcter de santuari del lloc que permetria suposar un sistema religiós. Es va opinar que en aquelles parets hi ha gravat el misteri de la vida i la mort. . El vigor, el Realisme, el color i l' expressivitat d' aquestes pintures són notables, malgrat que l'artista només tingués la intenció d' observar i mostrar la natura que veien els seus ulls. . En l'art rupestre hi ha dues zones clarament diferenciades: la francocantàbrica, a la qual pertanyen les pintures de la cova d'Altamira, i la llevantina (Mesolític).

Art prehistòric

Pintures rupestres:  La pintura prehistòrica més important és l' anomenada pintura rupestre, representada a l'interior de les coves. Gràcies a ella coneixem molts dels costums i les creences dels humans que van viure al Paleolític. A la Península Ibèrica i al sud de França es parla de dues grans escoles: A) L'escola francocantàbrica: Les característiques són la policromia així com les representacions aïllades de grans animals (bisó, cérvol i cavall). Les coves més famoses són: Altamira, El Castillo, Pindal, Les Monedes, etc. B) L'escola llevantina: Les figures són monocromàtiques (negre, vermell o ocre) i representen escenes esquemàtiques i molt estilitzades. Les més importants són les de Cogul, Morella, Alpera, Minateda, etc.

MESOPOTAMIA

En l'època sumèria, els temples s'identificaven sobre un monticle de terra. Aquesta estructura va anar evolucionant fins que es va convertir en el ZIGGURAT, una torre de grans dimensions amb el temple a la part superior, l' accés al qual es feia mitjançant rampes. El ziggurat es documenta a UR en el s. XII a.C i destaca el de Marduk per la seva gran envergadura a Babilònia. L' escultura sumèria es caracteritza per la realització de figures de ple volum o exemptes i de forma cilíndrica i volumètrica. Són figures orants, hieràtiques, subjectes a la llei de la frontalitat. Apareixen assegudes o dretes amb les mans juntes al pit, el crani i la barba rasurats i es tapen amb una toga que deixa una espatlla i un braç nus. Els assiris van desenvolupar el relleu, on s'explicaven històries quotidianes o episodis diversos per a l' exaltació del rei. Es distribuïa en franges per les parets, se solia representar la figura humana amb el tors de perfil. Destaquen escenes caracteritzades pel gran moviment dels animals i la seva expressivitat, entre les quals destaca la LLeona ferida.