Escola satírica valenciana

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,42 KB

L'ESCOLA SATIRICA VALENCIANA
-Els aristocrates: es reunien a casa de Berenguer Mercader,on solia assistir Joan Rois de Corella, i que conreaven un tipus de literatura classicista am un estil llatinitzant.
-Els burguesos: reunits a casa de Bernat Fenollar,eren partidaris d'una literatura més realista i burlesca.Escrivien uns textos de manera col·lectiva per divertir-se i amb el llenguatge fresc i col·loquial del carrer.
Les obres satiriques ridiculitzen aspectes d ela vida quotidiana.Es un joc on predominen recurssos expresius, com:mostres d'enginy,joc de rimes,us e paraules en un doble sentit,alusions a la relaitat del moment.
Entre les obres mes destacades tenim: Lo proces de les olives(escrita entre Fenollar,Gassull i Moreno),rflecteix un debat sobre la potencia sexual dels vells.Lo somni de Joan Joan(Jaume Gassull)descriu una reunio femenina a Valencia,escrita amb vvositat i varietat linguistica.Escacs d'amor(escrita entre Fenollar, Vinyoles i Castellví) que planeja una temativa amorosa mitjançant una partida d'escacs.La brama dels llaurados del horta de valencia contra lo venerable Mossen Fenollar, Jaume Gasull.
ISABEL DE VILLENA:
Vita christi:
-Primera part:
l'anunciacio del naixement de Maria fins al naixement de crisr.Es la part mes fantaciosa del libre. Barreja molts personatges reals i al·legorics, segins visquen a la terra o al limb.L'arcangel Sant Gabriel anuncia a Maria ek proper naixement del seu fill i es realitza al cel una festa descrita com una celebracio de la cort.
-Segona part: des del naixement dins la mort i resurrecio de crist.La part que millor segueix els evangelis.Pero la vida de jesucris la conta en el punt de vista de les dones que l'acompanyen:Maria i Maria magdalena.
-Tercera part:desde l'ascencio fins la mort.


l'obra acaba amb la coronacio de la vergue pel seu fill amb la participacio dels apostols.
ESTIL DEL VITA CHRISTI:
Va ser escrita en valencia molt acurat,amb molta vivesa i plasticitat,amb tocs de realisme i amb un fort sentiment emotiu.Gran us de diminutius i tractament afectuos de la maternitat i el tracte amb els infants.Utilitza un llenguatge senzill.Isabel de villena es una "feminista" medieval.

Entradas relacionadas: