Escultura medieval i art gòtic

Torna a imposar-se un element comú a tota l'escultura medieval: el contingut religiós. L'escultura romànica trobaria les seues referències iconogràfiques i formals en el llegat romà, sobretot el de l'època tardoromana i a través dels sarcòfags paleocristians. Particularitats:

- Recíproca interrelació amb l'arquitectura. - Adaptació al marc arquitectònic. - Tendència al horror vacui. - Importància de la temàtica religiosa.

L'escultura és esclava de l'arquitectura, adaptant-se a la forma de capitells, columnes... i de tot aquell espai arquitectònic que va ocupar. Això comporta una sèrie de característiques: hieratisme, rigidesa... El sentiment religiós modela una expressió plàstica en la que preval el sentit místic de la vida a partir d'un fort expressionisme i antinaturalisme.

L'art romànic és un art intel·lectual que a través de la seua imatgeria pretén transcendir al món bast dels sentits. D'açí la deformació intencionada de les seues figures, o la utilització exagerada del seu bestiari. D'açí el seu desinterès per la representació del volum real, de cànons de proporcionalitat, de l'equilibri entre massa i pes... L'escultura és un complement del temple. D'açí la importància de:

- Pantocràtor, dins de la mandorla, al voltant els Tetramorfs.

- Al timà també apareixen els 24 ancians de l'Antic Testament, així com a cada costat poden estar representats el cel i l'infern.

- També és habitual el tema del Crismó Trinitari.

- També es decoren les arquivoltes, els brancals i els capitells amb motius vegetals, geomètrics....

Existeix també una escultura exempta de talles de fusta, d'ivori o orfebreria. Destaquen: - Els crists, caracteritzats per la seua hieràtica rigidesa, molt simètrics en la disposició compositiva, de quatre claus, d'ulls molt oberts, i en una actitud serena, allunyada de qualsevol manifestació de dolor o de passió. - La Mare de Déu amb el xiquet, apareix entronitzada, rígida, amb el xiquet sobre els genolls donant-li l'esquena.

CONTEXT HISTÒRIC.

- Economia: Destaca el creixement de la producció agrícola afavorit per l'extraordinari desenvolupament demogràfic des de principis del segle XII. S'inicia una etapa d'interacció camp-ciutat: el primer oferia primeres matèries i aliment a la ciutat, i la segona productes artesanals al camp. Naixia així una economia de mercat. El treball industrial-artesanal es va organitzar per activitats i va donar lloc als gremis que regulaven la vida professional del sector.

- Societat: La major part de la població era camperola. La noblesa i el clergat es van mantindre com l'estament privilegiat, però la burgesia urbana pesnava que la riquesa podia possibilitar l'ascens social.

- Política: Progressivament anaven prefigurant-se els estats moderns. Els monarques van incrementar el seu poder, dominant la noblesa. Es van organitzar en ajuntaments i consells municipals.

- Cultura: Es van fundar les universitats.

ARQUITECTURA.

L'arquitectura gòtica es caracteritza pels seus enormes desitjos d'elevació i de llum. Hi ha un nou concepte de l'espai amb un llenguatge expressiu: naturalisme i recerca del simbolisme de la llum.

- Arquitectura religiosa-

La catedral és l'edifici més representatiu de l'arquitectura gòtica. La seua ubicació determinarà el nucli de la ciutat. La catedral esdevindrà un element decisiu en la morfologia de la ciutat, i arribarà a condicionar el